Cada 8 de març celebrem el Dia Internacional de la Dona. El lema d’enguany és “Igualtat de gènere avui per a un demà sostenible”, reconeixent-hi la contribució de les dones i les nenes de tot el món, que estan liderant els esforços de resposta, mitigació i adaptació al canvi climàtic per construir un futur més sostenible per a totes les persones.
Amb motiu d’aquest dia, volem parlar amb una jove activista, l’Olivia Mandle, una jove que amb només 14 anys és activista pel canvi climàtic i defensora dels animals. Sent tan jove ja ha dut a terme campanyes a favor dels drets dels animals, com la petició a Change.org #NoesPaisParaDelfines, que compta ja amb més de 100.000 signatures.
Per començar, pots presentar-te i explicar-nos com va néixer el teu interès i activisme pel medi ambient?
Vaig néixer a Barcelona i faré 15 anys el mes d’abril. Sempre he cregut que aquest és un mes màgic especialment connectat amb el reviure de la naturalesa. Des que tinc records, jugava a salvar animals, sobretot marins, els curava, apagava incendis conduint el meu camió de bombers i acompanyada del meu gosset adoptat. La meva connexió amb el Mediterrani és molt forta, sempre he estat prop del mar. Els meus pares sempre han estat molt conscients de la realitat del medi ambient i han tractat amb molt de respecte qualsevol ésser viu, animal o humà.
La veritat és que suposo que la meva pròpia essència em ve a nivell educatiu a través de la meva família, ells han fet de mi una persona molt conscienciada sobre el canvi climàtic i una lluitadora pels drets dels animals.
Vaig anar creixent i em vaig adonar que ja hi havia persones que estaven fent molt pel planeta, pels ecosistemes i pels animals, perquè tot hi està relacionat, i vaig saber, gairebé sense adonar-me’n, que jo volia ser una d’aquestes persones que canvien el món per a millor a través del respecte per la naturalesa.
El 2019, després d’una exposició a Nova York sobre el canvi climàtic, vaig tornar a Barcelona molt sensibilitzada i amb mil idees al meu cap. Va ser llavors quan vaig decidir crear la Jelly Cleaner, un utensili per netejar microplàstics de la superfície del mar, rius o llacs. El vaig fer amb la intenció de convidar totes les persones al fet que amb material reciclat que tots tenim a casa puguem aportar el nostre granet de sorra. El més important de la Jelly Cleaner, per a mi, més enllà de tot el que pot recollir, és que té poder de conscienciació: quan algú et veu, almenys, si no s’hi interessa, li crida l’atenció i aquest és el primer pas, crear consciència.
Més tard, el 2020, vaig llançar la meva primera campanya a la plataforma Change.org, en la qual demanava a l’Ajuntament de Barcelona que traslladés els dofins que encara estaven al zoo. Encara que vaig aconseguir més de 56.000 signatures, la veritat és que no vaig aconseguir el més important, que era que els traslladessin a un santuari marí; en canvi, se’ls van emportar a un altre zoo a Atenes.
Aquesta situació em va provocar una profunda tristesa, però també em va fer llegir molt i investigar i adonar-me que Espanya és la presó més gran de dofins d’Europa i la sisena en el món. Estudiar la situació em va portar a llançar la meva segona i actual campanya #NoesPaisParaDelfines, amb la qual demano al Govern d’Espanya una llei de prohibició d’espectacles i delfinaris que protegeixi dofins i cetacis.
A més de tot això, soc “Heroïna” per l’Institut Jane Goodall i el seu programa educatiu “Roots & Shoots”. A més, enguany he estat reconeguda amb el premi de l’Institut Jane Goodall Internacional pels meus projectes i acabo de realitzar una xerrada “TEDx Youth”, la qual cosa em fa molt feliç.
Durant els últims 10 anys, el 87 % dels desastres han estat relacionats amb el clima. Com creus que es pot involucrar els joves en l’activisme ambiental? Quins consells donaries a aquells que volen començar amb aquesta lluita, però no saben per on començar?
Jo pertanyo a la generació que ha hagut de sortir a demanar que canviem les nostres maneres de fer, que escoltem els científics i que parem el canvi climàtic. Però és que, a més, segurament som l’última generació amb la possibilitat de crear aquest canvi. Ens quedarem de braços plegats i sense fer res?
Entenc que molts joves no sàpiguen per on començar, però quelcom tan senzill com obrir la pàgina de National Geographic per entendre com va el món és atractiu i senzill d’entendre. No només parlen d’animals, part importantíssima per als nostres ecosistemes i per al planeta, sinó que parlen, i molt, del canvi climàtic. Si tenim xarxes socials, tenim internet. No només hem d’utilitzar-lo per passar les hores veient coses divertides, sinó que tenim l’opció d’usar aquestes eines per saber què està passant i estar més al dia de la realitat del nostre planeta.
Ens pots explicar una mica més sobre les iniciatives en les quals estàs involucrada actualment?
- #NoesPaisParaDelfines a la plataforma Change.org: La meva campanya demanant al Govern d’Espanya una llei de prohibició de delfinaris amb més de 113 mil signatures a la plataforma. Aquesta lluita em va portar dues vegades al Senat d’Espanya, on vaig aconseguir una majoria de suport per part de senadors perquè s’aprovés i registrés una moció de llei. En aquest moment, espero anar a la sessió plenària del Parlament per lluitar per a l’aprovació d’aquesta llei.
- Neteges d’escombraries i microplàstics: Després de la creació el 2019 del meu utensili Jelly Cleaner, lidero any rere any neteges de platja, conscienciant de manera massiva especialment quan volen provar el funcionament de la Jelly Cleaner. A l’última neteja, juntament amb voluntaris, vaig aconseguir mobilitzar més de 300 persones i vam recollir en 1 hora 456 kg d’escombraries. També vaig crear un tutorial, que es pot trobar en el meu canal de YouTube, perquè qualsevol pugui crear la Jelly Cleaner amb productes reciclats que tots tenim a casa.
- Ambaixadora de “L’Espanya Blava”: Nacho Dean, explorador i la primera persona a donar la volta al món a peu, inicia aquest nou projecte amb el qual vol apropar la ciència als ciutadans a través de donar la volta a Espanya en veler per estudiar l’estat dels mars que envolten el país. M’ha nomenat ambaixadora del projecte, i m’uniré a la tripulació de científics per estudiar, entre altres coses, els microplàstics i l’oxigen al mar.
- Art Activista: Tinc tres làmines d’art activista i solidari a la venda a una galeria d’art. Tota la recaptació es destinarà a dues ONG: l’Institut Jane Goodall i el CRAM.
Enguany, el tema del Dia Internacional de la Dona és “Igualtat de gènere avui per a un demà sostenible”, i és que, sense igualtat de gènere avui, el futur sostenible i igualitari continuarà estant fora del nostre abast. Què opines del paper de la dona en la lluita contra el canvi climàtic?
Tinc la sensació de veure més dones involucrades que homes, però és només una sensació. A casa he après que la igualtat és això: iguals. Així que espero que la balança vagi canviant, crec que encara estem lluny d’aquesta igualtat per la qual tant s’ha lluitat i, és més, veig coses al meu voltant amb joves com jo que estan molt allunyades de trobar aquest camí igualitari. És important no oblidar-ho.
Quines són les dones activistes que més admires? T’agradaria seguir el seu camí?
Sens dubte, Jane Goodall, amb la qual comparteixo molt: l’amor pels dofins i, per descomptat, el respecte cap a tots els animals. Ella i el seu programa educatiu “Roots & Shoots” em van reconèixer com a “Heroïna”, i enguany he rebut el Premi Internacional per la meva trajectòria i els meus projectes, SUA (Save Us All), he utilitzat el nom del meu “somni” com a concepte per unir tots els projectes que realitzo.
Sylvia Earle és una altra de les meves grans heroïnes. A ella m’uneix la passió per mantenir els oceans protegits. Ambdues són una gran font d’inspiració per a mi. Unes altres heroïnes són la meva àvia i la meva mare, per tantes coses que no acabaria mai, però elles són el meu gran suport i una gran inspiració per a mi: dones sensibles i fortes alhora, molt coherents en les seves vides… i amb cors enormes.
El meu camí ja està iniciat, no sé on em portarà, però sigui cap a on sigui, el que tinc clar és que no desistiré i continuaré lluitant per un món millor, per la nostra única llar, el planeta terra, i pels drets dels animals, que estan directament relacionats amb la salut del nostre planeta i dels ecosistemes.
Per acabar, vols llançar algun missatge als nostres lectors?
Crec que tots podem marcar la diferència, qualsevol acte, per petit que sigui, és important. Estem ja en una situació límit, i aquestes paraules no són alarmistes! Són paraules REALISTES, només cal llegir l’últim informe de més de 170 científics publicat per The New York Times. Els nostres hàbits, la nostra manera de fer la vida ha de canviar. No ens queda una altra opció o veurem el declivi de les nostres vides, perquè tot el que afecta el planeta, ens afecta a nosaltres, els humans.
I, finalment, però el més important per a mi, demanar als lectors que signin la meva campanya #NoesPaisParaDelfines a Change.org.
Moltes gràcies pel teu testimoni, Olivia!
És un plaer per a nosaltres ajudar a difondre un missatge tan important com el que vols llançar i impulsar aquest canvi per a un món millor. Desitgem que aconsegueixis tot el que et proposis i que reuneixis moltes signatures per a la teva campanya.
