L’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) defineix els desastres naturals com a canvis violents, destructius en el medi ambient, la causa dels quals no és l’activitat humana, sinó els fenòmens naturals. És ben cert que sempre han format part dels processos evolutius de la terra, però durant el segle XXI s’han produït amb més freqüència i severitat.
El nostre planeta, en risc?
A l’Informe d’Avaluació Global (GAR2022), publicat per l’Oficina de les Nacions Unides per a la Reducció del Risc de Desastres, s’afirma que en aquestes dues últimes dècades es van produir entre 350 i 500 desastres de mitjana i gran escala cada any. A més, es preveu que aquest nombre augmenti i arribi a 560 desastres l’any -o 1,5 al dia- el 2030.
Aquest increment es deu, en part, a l’activitat i al comportament de l’ésser humà, cosa que ha posat en perill milions de vides i molts dels beneficis socials i econòmics aconseguits en les darreres dècades. Això confirma l’últim Informe d’Avaluació de l’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) publicat el febrer, que indica que la principal causa del canvi climàtic som nosaltres, és a dir, l’activitat humana.
A més, afirma que les conseqüències no són uniformes a tot el planeta. Hi ha certes zones que es veuran més afectades com, per exemple, el Mediterrani o, com ja hem vist en els darrers anys, l’Àrtic. Així, doncs, depenent del territori es viuran unes condicions o unes altres. A l’hemisferi nord, per exemple, la sequera s’estén cada vegada més, mentre que en altres parts del món com, per exemple, l’Europa de l’Est, les catastròfiques inundacions han provocat la mort de centenars de persones en aquests darrers anys.
Àsia i el Pacífic, les regions més afectades
Les Nacions Unides asseguren que les catàstrofes naturals afecten de manera desproporcionada els països en desenvolupament, que perden una mitjana de l’1 % del PIB l’any a causa d’aquesta mena de successos, enfront del 0,3 % als països desenvolupats.
Les regions d’Àsia i el Pacífic es veuen afectades negativament i perden una mitjana de l’1,6 % del PIB l’any a causa de les catàstrofes. Dins dels països en desenvolupament, els més pobres també són els que més pateixen les conseqüències. Les catàstrofes es poden prevenir, però només si els països inverteixen els recursos necessaris per avaluar i reduir els seus riscos, com va dir Mami Mizutori, representant especial del secretari general per a la Reducció del Risc de Desastres.
Com podem revertir aquesta situació?
L’informe GAR2022 (Global Assessment Report on Disaster Risk Reduction 2022), basat en algunes de les temàtiques que es van tractar en la COP26, apunta que els responsables d’elaborar polítiques poden i han de protegir el desenvolupament i les inversions davant els efectes del canvi climàtic. Ja són molts els països que han llançat iniciatives en aquest sentit, i moltes les ajudes que s’estan duent a terme amb la finalitat de lluitar contra el canvi climàtic.
No obstant això, l’acció humana té un gran pes pel que fa al risc de catàstrofes, per la qual cosa tenim el poder i la responsabilitat d’actuar de manera positiva amb l’objectiu de reduir les amenaces que afecten la humanitat i el nostre planeta.
Aliances per al desenvolupament sostenible
També és clau el paper que juguen les entitats financeres en la consecució dels ODS i la protecció del planeta, ja que, si es posa el focus en el retorn extrafinancer i en l’impacte social positiu, els canvis seran reals en la societat i en el planeta
En el Grup Caixa d’Enginyers les finances sostenibles se situen en el centre de la nostra estratègia. La nostra perspectiva com a model cooperatiu incorpora un doble prisma: socioambiental i de desenvolupament econòmic.
