La inversió socialment responsable‘ha comportat millor que la inversió tradicional al llarg dels últims 3, 5 i 7 anys.
Encara que pot semblar una afirmació contundent, si ens cenyim a les dades empíriques, és el que es deriva de l’anàlisi de comparar el rendiment d’índexs ASG (mediambiental, social i de governança corporativa) d’MSCI1 globals, europeus i emergents enfront dels seus índexs homòlegs no ASG en diferents finestres temporals (amb dades al tancament de març del 2020).
Sabies que la inversió socialment responsable s’ha comportat millor que la inversió tradicional al llarg dels últims 3, 5 i 7 anys?
Com s’observa en la taula següent, aquest millor comportament s’ha produït en diferents entorns de mercat, incloses les caigudes recents dels mercats financers arran de la COVID-19, la qual cosa posa de manifest la gran consistència d’aquesta tipologia d’inversió.
Malgrat que certs inversors ho podrien considerar una mera coincidència o casualitat, al llarg de les últimes dècades, acadèmics i inversors han elaborat nombrosos estudis a fi de discernir si hi ha o no una relació causa-efecte entre l’aplicació de criteris ASG i el rendiment borsari de les
companyies.
A través d’una recopilació de més de 2.200 d’aquests estudis empírics, Gunnar Friede, Timo Busch i Alexander Bassen han conclòs que prop del 90 % no trobaven cap relació negativa entre la inversió amb criteris ASG i el retorn financer; més encara, la majoria mostrava
una relació positiva.
No obstant això, el quid de la qüestió és comprendre quin és l’argument que ha sostingut aquesta relació en el passat i determinar si és extrapolable a futur.
Per a això, cal destacar l’element sobre el qual pivota la nostra tesi: un cost més baix del capital. En aquest sentit, ens remetem a l’estudi publicat el 25 de febrer del 2020 per Ashish Lodh, vicepresident de l’Equity Solutions Research d’MSCI. L’estudi conclou que les companyies amb una millor qualificació de la seva informació extrafinancera tenen un cost de capital més baix (tant deute com fons propis) i, per tant, tenen millors condicions d’accés al finançament.
L’abast d’aquestes dades resulta transcendental per als mercats financers perquè permet a les companyies beneficiar-se dels aspectes següents:
- Més marges de beneficis. Ceteris paribus, un cost més baix del deute redunda en una càrrega més baixa d’interessos financers i, per tant, en uns de més grans abans i després d’impostos.
- Més disponibilitat del capital. El cost més baix del deute possibilita el finançament d’un nombre més gran de projectes, que, si s’inverteixen de forma rendible, suposaria una generació de valor més gran per a tots els grups d’interès, i la seva diferència en la proposta de valor respecte a la competència s’eixamplaria.
- Més valoracions dels actius. Pel fet que el valor empresarial d’una companyia equival a la suma del valor present dels seus fluxos de caixa futurs, el descompte dels fluxos a una taxa més baixa implica un valor actual més gran de la companyia.
És raonable assumir que aquestes bondats justifiquen gran part del millor resultat financer d’estratègies ISR enfront de la resta del mercat en el passat, però la pregunta clau és: són aquestes bondats extrapolables a futur?
Estem totalment convençuts que sí. L’argument principal és que els tres beneficis retroalimenten els elements que els creen. Per exemple, com ja hem comentat anteriorment, el cost més baix del capital possibilita l’accés a finançament per emprendre un nombre més gran de projectes, la qual cosa augmenta la generació absoluta de valor per a tots els grups d’interès i no només per als accionistes, ja que la companyia es trobarà en millor posició per oferir treball i pagar més impostos sobre els beneficis més grans generats revertint de forma positiva sobre la societat.
En última instància i en tractar-se dels futurs guanyadors, els agents econòmics prestaran més interès i, probablement, els inversors estiguin disposats a oferir més primes, especialment enfront d’altres companyies que presentin un grau més baix d’integració ASG en les seves estratègies.
No obstant això, resulta rellevant destacar que part del millor resultat històric d’estratègies ISR es deu a la combinació entre el fort increment dels fluxos d’entrada cap a estratègies dedicades i l’escassetat d’alternatives d’inversió amb impacte social o mediambiental demostrat, la qual cosa està originant una expansió de múltiples molt notable i està situant les valoracions de determinades companyies sensiblement per sobre de les del mercat, fet que es denomina prima ISR.
Malgrat que el factor escassetat té un preu, resulta perillós assignar qualsevol valoració a aquesta tipologia de companyies, especialment per a aquells inversors que, a més de perseguir objectius extrafinancers en les seves estratègies ASG, també pretenen continuar mantenint millors retorns respecte al mercat d’una forma sostenible en el temps.
Finalment i malgrat que seguim convençuts que la integració d’aspectes ASG continuarà millorant els termes qualitatius de les companyies i, per tant, de la societat en general, creiem que el millor resultat borsari futur estarà condicionat, si i només si, per una combinació entre una integració òptima de factors ASG i una disciplina sòlida en la selecció d’idees i composició de cartera.
