Els principals actius de risc van recuperar bona part de les pèrdues provocades per la irrupció del coronavirus a l’empara de l’estabilització de la situació sanitària en alguns països, juntament amb el suport dels estímuls monetaris i fiscals adoptats per la majoria d’economies a escala mundial. Malgrat que el nombre de contagiats superen els 10 milions i que el continent americà està patint el període amb més nombre d’infectats, la propagació de la pandèmia sembla estar relativament sota control en els focus geogràfics inicials -Europa i Xina-, fet que està permetent la reactivació de les seves economies. D’altra banda, el passat 7 de juliol, l’OMS va confirmar que vint-i-una vacunes es trobaven en fase d’assaig clínic.
Si bé durant els primers mesos del 2020 la falta de visibilitat va dificultar l’estimació de l’impacte del coronavirus, actualment la mitjana de les projeccions agregades pel consens d’analistes es troba estabilitzada. Segons l’última previsió publicada per l’FMI, les projeccions van assenyalar una caiguda del ‑4,9 % del PIB mundial el 2020 i una posterior recuperació el 2021 (5,4 %). La previsió corresponent a 2020 i a 2021 en la zona euro és del -10,2 % i del 6,0 %, respectivament. A tot això, paga la pena assenyalar que hi ha un grau d’incertesa inusitadament elevat entorn d’aquestes projeccions perquè es fonamenten en presumpcions sobre l’esdevenir de la pandèmia. D’altra banda, les principals dades econòmiques publicades (PMI, peticions de subsidi per desocupació, confiança del consumidor, etc.) mostren una tendència alcista des de la irrupció de la COVID-19, encara que provenen d’un punt de partida molt baix.
Tal com assenyalàvem, l’actuació dels bancs centrals per mitigar l’impacte del coronavirus en l’economia ha continuat sent contundent. El Banc Central Europeu va llançar un nou programa de compra d’actius (PEPP) per import de 600.000 milions d’euros que, juntament amb el paquet anterior, sumen 1,35 bilions d’euros -equivalent a l’11,3 % del PIB europeu-. Aquest programa s’executarà al llarg del 2020 i la primera meitat del 2021, amb reinversió dels venciments, almenys, fins a finals del 2022. Per la seva part, la Reserva Federal va començar a comprar bons corporatius en el mercat secundari, un mecanisme que encara no s’havia utilitzat. A més, va actualitzar les seves projeccions econòmiques: espera un descens del PIB equivalent al -6,5 % per a aquest any seguit d’un repunt del 5,0 % el 2021. D’altra banda, J. Powell va confirmar que no té intenció d’apujar els tipus d’interès de referència abans del 2023.
Pel que fa als instruments de política fiscal, la CE va anunciar un nou paquet d’estímul per import de 750.000 milions d’euros amb càrrec al Fons de Reconstrucció, finançat amb emissions emparades des del pressupost europeu, dels quals 500.000 milions d’euros s’atorgarien en forma de subvenció i 250.000 milions d’euros en forma de préstec, si bé no es va arribar a un acord per part dels líders respecte a l’estructuració del paquet d’estímul a causa de la divergència d’opinions entre l’eix més reticent (Holanda, Àustria, Suècia i Dinamarca) i la resta. Finalment, el període de negociació s’allargarà fins al juliol. D’altra banda, el Departament del Tresor dels Estats Units podria presentar un nou pla d’ajuda valorat en fins a 3 bilions de dòlars, que inclouria ajudes a Estats i Governs locals i pagaments directes als ciutadans, entre d’altres.
El repunt en l’optimisme inversor va mantenir els rendiments dels bons governamentals durant els dos últims mesos del primer semestre del 2020, malgrat l’increment en els nivells de deute públic fruit de les polítiques fiscals expansives. El Bund a 10 anys es va ampliar en 13 p.b. per situar el seu rendiment en el -0,454 %. D’igual manera, el Treasury va fer el mateix en ampliar el seu rendiment lleugerament (2 p.b.) fins a aconseguir nivells equivalents al 0,656 %.
En l’àmbit microeconòmic, pel que fa a la temporada de resultats empresarials corresponents al primer trimestre del 2020, prenent com a referència les companyies que formen l’índex S&P 500, el 58 % van batre les previsions d’ingressos (+1 % de creixement) i el 65 % han fet el mateix quant a benefici per acció (-8 %). A Europa, usant com a referència l’Euro Stoxx 600, els ingressos van caure un -5 % (64 % van batre estimacions) i el BPA es va contreure un -24 % (55 %). El diferencial entre tots dos índexs es deu, principalment, al fet que l’inici de les restriccions a la mobilitat a Europa es va produir abans que als Estats Units i, a més, les mesures de confinament adoptades van ser més restrictives. D’altra banda, els sectors més afectats a banda i banda de l’Atlàntic van ser petroli i gas, materials bàsics, béns i serveis de consum i industrials.
Les pujades generalitzades dels principals selectius des de la vall assolida durant la segona meitat de març no van aconseguir situar els rendiments del 2020 en terreny positiu. L’Euro Stoxx 50 va avançar un 10,5 % en el període que comprèn els mesos de maig i juny, si bé durant l’any acumula una caiguda del 13,7 %. Mentrestant, l’IBEX 35 es va anotar una pujada del 4 ,5 % durant els dos últims mesos i va situar el seu rendiment anual en el -24,3 %. A l’altre costat de l’Atlàntic, l’S&P 500 es va apreciar un 6,45 % durant el període, si bé encara es troba en números vermells (-4,0 %) durant l’any. Per la seva banda, el Dow Jones Industrial Average i el Nasdaq van situar els seus rendiments en el 6,0 % i el 13,2 %, respectivament, aconseguint rendibilitats acumulades al tancament de juny del -9,55 % i del +12,1 % (en terreny positiu influenciat pel sector tecnològic, format per companyies els models de negoci de les quals no han estat impactats i en alguns casos, fins i tot, han estat afavorits per la pandèmia). Finalment, el rendiment dels mercats emergents, mesurats a través de l’MSCI Emerging Markets, ha estat equivalent al 7,6 % durant els dos últims mesos i del -10,7 % des que es va iniciar l’any.
D’altra banda, el preu del cru va rebotar un 62,9 %, si bé el seu rendiment durant l’any continua sent clarament negatiu (-34,6 %) a causa de l’empitjorament de les perspectives econòmiques. Per la seva part, l’or ha pujat un 17,4 % del començament d’any ençà (+5,6 % en els dos últims mesos) a causa de la incertesa generada per la COVID-19. Finalment, la paritat euro/dòlar es va situar en 1,1234 al tancament del període des d’1,0955 al tancament d’abril i 1,1213 a finals de 2019.
