‘Davant dels grans reptes que hem d’afrontar com a societat, l’economia social és una font d’inspiració cap a un altre model’
Eloi Serrano és el director de la Càtedra d’Economia Social de la Universitat Pompeu Fabra, l’única d’aquestes característiques que hi ha a Catalunya. Des del Tecnocampus de Mataró, treballen per difondre i enfortir un model d’empresa que, pels seus principis, pot ser una eina clau per assolir els ODS i fer front als grans reptes socials del futur immediat. Des de la Fundació, hem donat suport des del principi al seu objectiu de fer avançar el coneixement sobre l’economia social.
- D’on sorgeix la inquietud per crear la Càtedra d’Economia Social?
Quan la vam impulsar, ara fa uns 5 anys, ens trobàvem davant d’una anomalia en la universitat: tot i que l’Economia Social representava un 10 % del PIB, no tenia aquest pes en el món acadèmic. A més, des de la dècada del 2000, s’hi va fer dominant una visió segons la qual només hi havia un model econòmic possible, que era el neoliberal, amb empreses privades capitalistes guiades per l’objectiu de maximitzar el benefici. Això representava també un dèficit científic, perquè no s’estaven explicant altres teories, i la càtedra té la voluntat d’obrir aquesta visió sobre l’economia i la gestió d’empresa.
- Com perseguiu això?
La càtedra té tres objectius: la docència, la recerca i la difusió de l’economia social. En termes de docència, tenim un postgrau de gestió de cooperatives, dins del programa d’economia social de la Generalitat, i som l’únic centre que tenim una assignatura d’economia social obligatòria a quart en el Grau en Administració d’Empreses i Gestió de la Innovació. Pel que fa a la transferència de coneixement, tenim convenis amb altres organitzacions de l’economia social, com pot ser la Fundació Caixa d’Enginyers, per fer els estudis que ens demanin i que, després, reconvertim en articles que publiquem en revistes acadèmiques. Quant a la difusió, organitzem xerrades i taules rodones.
- Per què vau escollir instal·lar-vos a Mataró?
Perquè és una de les poques ciutats de l’estat en què conflueix que hi ha una Administració procliu, una història vinculada al cooperativisme i l’existència d’un teixit cooperatiu en l’actualitat. Hi vam afegir, per tant, una quarta variable, l’acadèmica.
- Com ha col·laborat la Fundació Caixa d’Enginyers amb la Càtedra?
Quan la universitat va crear la càtedra, vam anar a picar portes per explicar el nostre projecte. L’entitat que ens va rebre i que no va tenir dubtes en cap moment sobre donar-nos suport va ser la Fundació Caixa d’Enginyers. Des de llavors, la relació ha estat estreta i extraordinàriament satisfactòria. El primer informe que vam fer per a l’entitat va ser sobre la penetració de les TIC en les cooperatives. Amb un segon conveni, vam fer un llibre dels 50 anys d’història de Caixa d’Enginyers. Després, vam fer un informe de les biomagnituds de l’economia catalana i, actualment, n’estem fent un altre sobre l’adaptació de les cooperatives industrials als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.
- I com ho estan fent?
A grans trets, podem dir que el fet que la majoria siguin empreses petites fa que no tinguin protocol·litzada la translació dels ODS en la gestió. Tanmateix, moltes d’elles, ni que sigui de forma inconscient, ja els estan aplicant, perquè els són inherents.
- En quina situació es troba l’economia social a Catalunya i al conjunt de l’estat?
Està més de moda que mai. En relació amb els grans reptes que hem d’afrontar com a societat, com l’increment de la desigualtat i la pobresa o el canvi climàtic, juntament amb una situació de desorientació general sobre com governar-nos, l’economia social representa una font d’inspiració cap a un altre model. De fet, els ODS i els preceptes del Next Generation recullen els principis de l’economia social. Malgrat això, la propensió a crear cooperatives és més baixa que en altres èpoques de crisi.
- Com s’explica això?
Hem de tenir en compte que hi ha dos motius pels quals es creen cooperatives: com a efecte refugi, quan els empleats es queden una empresa davant del risc de tancament, o com a forma de transformar el món des de l’economia. Una de les raons per les quals, durant la recessió, no hi ha hagut una tendència tan forta a crear-ne és perquè en les dues primeres dècades d’aquest segle s’ha promogut únicament un model d’emprenedoria individual i abocada al negoci i no hi hagut oferta formativa ni assessorament tècnic que presentessin la cooperativa com una opció. Així, malgrat que la gent demana un canvi, ha estat difícil trobar orientació cap a l’economia social. A banda d’això, la crisi ha vingut acompanyada per una desconnexió entre el món sindical i el món cooperatiu. Per aquest motiu, ens trobem amb el fet que el món cooperatiu ha quedat molt circumscrit a les classes mitjanes i que el seu discurs té un abast limitat.
- En tot cas, ara sí que hi ha un impuls del model des de les administracions públiques.
La política actual representa un canvi disruptiu respecte al que s’havia fet anys anteriors, però ara cal expandir més l’economia social. Un dels perills del cooperativisme és que caigui en una certa endogàmia. S’ha de fer una pedagogia fora murs.
- Almenys, sembla que hi ha un auge del cooperativisme de consum.
Sí, sobretot pel que fa a productes agraris, i això es deriva d’un procés crític i de reflexió sobre el món on vivim. Com que vivim en una economia capitalista i de consum, allò en què primer pensa la gent quan vol canviar les coses és en el consum. Ara bé, jo reivindico que transformar la pauta de consum ha d’anar acompanyat de transformar la de producció.
- L’economia social pot ajudar a afrontar amenaces immediates com la pujada de preus que sembla que patirem?
Els grans reptes que tenim al davant tenen a veure amb el trencament del sentit de comunitat que ha aconseguit el capitalisme. A partir de pensar només en el benefici individual, que porta a la manca de cooperació, s’han generat dinàmiques en què el poder econòmic i polític s’atomitzen, uns pocs acaparen el poder i el rendiment de compte no existeix. Problemes com l’encariment de l’energia o l’augment de les desigualtats tenen a veure amb la falta de sentit col·lectiu, amb no entendre que no hi pot haver benestar personal si no hi ha benestar col·lectiu. L’economia social pot canviar les regles del joc. Per exemple, les cooperatives són eines extremadament útils per a la reducció de les desigualtats. Hem vist com en els darrers anys el salari real ha baixat i la remuneració del capital ha pujat. En les cooperatives, el perceptor de les rendes del treball i de les del capital és la mateixa persona.
- Quins són els grans reptes de l’economia social?
Primer de tot, arribar allà on no arriba ara, fent una difusió que li permeti ser una descoberta per a algú en comptes d’anar als ja convençuts. Un altre element important és fer valer i capitalitzar el fet que l’economia social està presentant el corpus teòric de la transformació que proposen les institucions. Un altre repte és ampliar molt la recerca universitària i el llindar de coneixement de l’economia social, perquè, si hi ha una força teòrica, és molt més fàcil traslladar-la a la realitat i que no quedi limitada a l’activisme. A l’últim, cal fer front al risc que les empreses capitalistes, que ja han anat incorporant qüestions com l’RSC, els plans d’igualtat o la sostenibilitat, capitalitzin els valors, idees i cos teòric propi de l’economia social.
- L’economia social desperta interès en l’alumnat quan l’expliqueu?
És divertit, perquè és l’última assignatura de la carrera i sempre hi ha algú que pregunta si allò que han estat estudiant fins llavors estava equivocat i no serveix. La nostra resposta és ‘no, no està equivocat, però també hi ha això’. Aquesta és precisament la funció de la universitat, que no en surtis pensant que hi ha un únic model d’empresa. La universitat no pot moure’s per dogmes, sinó pel coneixement científic. Quan els expliquem com funcionen empreses com, per exemple, Caixa d’Enginyers, queden bastant al·lucinats. Sempre n’hi ha algun que després s’avesa al món de l’economia social i la majoria l’acaba veient amb simpatia.
Si t’has quedat amb ganes de saber més, escolta el nou podcast de Caixa d’Enginyers!
