Els derivats financers són instruments el valor dels quals es “deriva” (depèn) del preu d’un altre actiu, denominat actiu subjacent.
Pràcticament, es poden crear instruments derivats per a qualsevol tipus d’actiu subjacent. Aquests actius subjacents poden ser matèries primeres, accions, tipus d’interès, índexs, metalls preciosos o productes agrícoles.
En general, aquests productes es podrien definir com a acords d’intercanvi a termini instrumentats com a contractes de compravenda sobre l’objecte de la compravenda (subjacent). Per exemple, un futur de l’or depèn, òbviament, del preu de l’or.
Essencialment, els inversors utilitzen els derivats per dues raons principals:
- Per especular sobre els futurs moviments de preu d’un actiu subjacent, sense haver de comprar l’actiu en si mateix, amb la intenció d’obtenir beneficis.
- Per tenir una estratègia de cobertura, és a dir, per disminuir el risc sobre una altra posició que hagin obert en el mercat.
Abans d’indagar en les seves funcions i en com s’executen, és important precisar que l’actiu subjacent no es posseirà de forma física en contractar un derivat, ni tan sols al seu venciment.
Els derivats es poden negociar de dues maneres:
– Over The Counter (OTC): contracte formalitzat de manera privada (un contracte no regulat) en un mercat que no està regulat.
Productes no estàndard
Més risc d’impagament en no estar regulat
– Mercats organitzats: mercat de valors regulat que ofereix contractes regulats. Aquest tipus de negociacions dona el benefici de tenir com a intermediària la Llei de Valors, la qual cosa fa que els inversors evitin el risc de contrapart que impliquen els contractes no regulats creats en OTC.
Productes estàndard
Sense risc de crèdit
Principalment, podem trobar els tipus de productes derivats següents:
- Futurs: acord de comprar o vendre un actiu a un cert preu en una determinada data. Es negocien en mercats organitzats.
- Forwards: derivat financer en el qual s’acorda el lliurament d’un bé físic o actiu financer en una data determinada. Es negocia de forma privada en mercats no organitzats (OTC).
- Opcions: atorguen al comprador el dret i al venedor l’obligació de realitzar la transacció a un preu fixat i en una data determinada. Permeten als inversors tenir una estratègia de cobertura contra les potencials caigudes de preus.
- Swaps: aquest derivat és un contracte entre dues parts que acorden intercanviar quantitats monetàries en funció d’un tipus d’interès fix i un altre de variable.
Els derivats s’han fet més populars perquè es basen en el valor monetari d’un valor en lloc de l’actiu material en si mateix, fet que permet a empreses i particulars operar en accions, divises i matèries primeres, sense haver de comprar-les en realitat. Això permet que el trading de derivats es dugui a terme en efectiu, sense necessitat que s’enviï l’actiu en realitat.
En altres paraules…
Imaginem que comprem en el supermercat un quilo de taronges. El normal és que l’acord i la transacció es realitzin en el mateix moment, és a dir, es paga el preu establert al lliurament del quilo de taronges.
Suposem ara que acordem amb el fruiter que per a la propera setmana em vengui un quilo de taronges al mateix preu que avui. Això es podria entendre com un derivat o contracte a termini: hem fixat els detalls de l’acord, la quantitat i el preu en el moment actual, si bé l’intercanvi es farà en una data futura.
Per tant, la variació del preu podrà jugar a favor nostre si el preu del quilo de taronges apuja, o en contra si el quilo de taronges abaixa de preu, i serà el fruiter el que es beneficiarà de l’acord realitzat.
