Articles guardats
Estem davant de la fi dels peatges?

Actualitat General

Estem davant de la fi dels peatges?

Ja fa una setmana que la majoria d’autopistes que hi ha a Catalunya ja no tenen peatges. Una notícia molt esperada i celebrada per tothom. Aquesta situació obre una nova etapa amb un futur incert per a aquestes infraestructures de transport.

A tot Catalunya hi ha, en total, 1.719 quilòmetres de vies d’altes prestacions: autopistes, autovies i carreteres. La gran majoria, un 60 %, fins ara eren de pagament, però des de fa una setmana, i per primer cop en dècades, Catalunya té més trams gratuïts que de pagament.

Quins peatges queden alliberats?

Des de la mitjanit del dimarts al dimecres passat, 556 quilòmetres d’autopista van quedar lliures de peatge. Han acabat les concessions d’Abertis de quatre autopistes catalanes: el tram de l’AP-7, entre Vila-seca i la Jonquera; l’AP-2, des de Saragossa fins al Penedès; la C-32 al Maresme; i el tram de la C-33, entre Barcelona i Montmeló.

Aquestes són les autopistes que tenien les barreres més antigues i, durant dècades, han estat escenari d’embussos de vehicles. Desapareix també el peatge més antic d’Espanya, el de la C-32 Nord a Vilassar de Dalt, que té 52 anys.

Què suposa aquest fet?

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha afirmat que l’aixecament de barreres és un pas més cap a una “política racional en matèria de transports i infraestructures” amb l’objectiu d’oferir “una xarxa de transports sostenible, segura, fiable i, sobretot, accessible”.

La ministra ha anticipat que hi haurà un augment de trànsit en les vies que passen a ser gratuïtes. I ha assegurat que hi haurà altres necessitats, que suposaran un increment de les licitacions per assegurar un manteniment correcte de la infraestructura. En aquesta línia, ha reiterat que es buscarà un sistema de tarifació per ús:Si volem una xarxa de carreteres competitiva i que sigui sostenible, també cal assegurar que es pugui finançar principalment per les persones que la utilitzen, seguint el lema que qui contamina, paga”.

També ha destacat que, amb la fi dels peatges, el Govern espanyol compleix un compromís adquirit el 2018: “Som el primer Govern que no prorroga els peatges”.

També s’ha recalcat el fet que, entre tots els peatges que han desaparegut, suposarà un estalvi de 752 milions d’euros anuals a Catalunya i 90 a Aragó. La finalització dels peatges també comportarà que 132 municipis que fins ara recaptaven l’IBI deixin d’ingressar 14,4 milions per aquest concepte.

I a partir d’ara què passarà?

Amb la fi dels peatges, el proper capítol serà el desmantellament de l’estructura física. Per tal d’impactar el mínim possible en el trànsit, es farà per etapes. Es calcula que, a mitjans del 2022, ja no quedi res dels peatges tal com els coneixíem fins ara.

La següent incògnita és saber com es pagarà el manteniment de les carreteres a partir del 2024. La Comissió Europea vol que a partir d’aquell any s’hagi establert una nova forma de pagament amb el principi que paga qui utilitza el servei i també qui més contamina. Des del Govern espanyol encara no han aclarit com es farà aquest sistema de pagament. Una de les possibilitats és que, per afrontar aquests costos de manteniment, s’implanti algun sistema de pagament.

Més trànsit i més contaminació?

El transport és un dels grans responsables en les emissions de CO2. Per aquest motiu, les polítiques relacionades haurien de guanyar molt de pes. Totes aquestes polítiques haurien d’aconseguir fomentar l’eficiència en l’ús de l’energia i, en conseqüència, que baixés la utilització de combustibles fòssils.

Aquests “nous peatges” haurien d’anar incorporant accions que estimulessin la sostenibilitat i la cura del medi ambient. Per exemple, fomentar la utilització dels vehicles elèctrics, penalitzar l’ús dels vehicles de motor de combustió, augmentar l’ús del transport col·lectiu i també reduir els grans mitjans de transport de mercaderies, entre d’altres.

Per tal que les noves polítiques tinguin èxit, és important l’actuació de tota la societat: d’una banda, els usuaris d’aquestes vies i, de l’altra, les administracions, per aconseguir entre tots un futur més sostenible per a les carreteres.