Durant els mesos de setembre i octubre, els mercats financers van estar marcats per diversos factors d’incertesa econòmica, financera i política, que van provocar un moviment d’aversió al risc tant en renda variable com en renda fixa. Els fets més rellevants del període van ser l’increment de la tensió a la Xina per la pujada del to proteccionista dels Estats Units, que redueix les perspectives de creixement de l’economia, l’estancament en les negociacions pel Brexit entre el Regne Unit i la Comissió Europea i els dubtes sobre la viabilitat dels pressupostos italians.
Pel que fa a les negociacions pel Brexit i a pocs mesos de la data definitiva de sortida (març de 2019), els 27 països membres van revisar l’estat de les negociacions amb el Regne Unit en la reunió de la Comissió Europea. Els líders dels 27 es van reafirmar en romandre units i van assenyalar que, malgrat les intenses negociacions, no s’havia aconseguit un progrés suficient en el pacte de sortida del Regne Unit de la UE per començar a discutir sobre la futura relació entre ambdues parts.
Pel que fa als pressupostos presentats per Itàlia, la Comissió Europea va destacar que els plans de despesa del país transalpí eren excessius, qualificant l’objectiu de dèficit de “desviació excessiva sense precedents” i demandant al Govern format pel Moviment 5 Estrelles i la Lliga Nord una correcció dels pressupostos.
Entorn macroeconòmic
En el pla macroeconòmic, el Banc Central Europeu es va reunir a finals d’octubre i va reiterar que les compres de deute finalitzaran al tancament de l’any en curs. El BCE va iniciar l’any amb
un import mensual de compra d’actius de 30.000 milions d’euros, que va passar a ser de 15.000 milions d’euros a partir d’octubre i que es reduirà a zero a partir de gener de 2019. D’altra banda, en el comunicat posterior, el president del BCE, Mario Draghi, va apuntar que s’espera una acceleració en la inflació subjacent a final d’any, la qual hauria de tenir continuïtat en el mitjà termini. En relació amb la debilitat del creixement econòmic de la zona euro, va atribuir aquest fet als riscos pel creixent proteccionisme, a la vulnerabilitat dels mercats emergents i a la
volatilitat dels mercats financers.
Als Estats Units, la Reserva Federal va decidir, en la seva reunió de setembre, elevar els tipus d’interès fins al rang 2-2,25%, tenint en compte la bona evolució del mercat laboral i els nivells
d’inflació dels últims mesos. En el comunicat posterior, Jerome Powell, president de la Fed, va destacar la fortalesa del consum intern i la inversió privada, que s’estan expandint gràcies a una
política fiscal que està afavorint el creixement econòmic, l’augment dels salaris i la confiança dels consumidors. Per la banda negativa, el sector immobiliari està sent el més penalitzat pel cost més elevat de finançament i pels augments salarials. Amb tot això, les vendes de nous habitatges i habitatges existents a Amèrica del Nord s’han situat en mínims no vistos des de finals de 2016 i 2015, respectivament.
Resultats empresarials En el pla microeconòmic, es va tancar octubre en ple curs de la temporada de resultats empresarials del tercer trimestre de l’any. Als Estats Units va continuar l’acompliment dels últims trimestres, amb l’agregat de l’S&P 500 reportant un creixement dels beneficis per acció i vendes prop del 25% i el 8%, respectivament. Part d’aquesta bona evolució en els beneficis es deu a l’impacte de la reforma tributària implementada per Donald Trump a finals de l’any passat, en suposar una retallada de 14 punts percentuals en l’impost corporatiu, i a la recompra d’accions que estan duent a terme les companyies. Per la banda europea, l’evolució corporativa no va ser tan sòlida com a l’altre costat de l’Atlàntic en no tenir l’impacte positiu d’aquests dos catalitzadors de creixement. Tot i així, el creixement dels beneficis per acció i vendes se situa al voltant del 10% i el 5%, respectivament, tot i que cal esmentar que de forma significativament heterogènia entre sectors.
Renda Variable
Pel que fa a l’evolució dels diferents actius financers, els
mercats de renda variable van experimentar forts descensos a totes les regions. Als Estats Units, els principals índexs van tancar el període de setembre i octubre amb un comportament negatiu, amb retrocessos del 6,54% de l’S&P 500 i del 9,91% del Nasdaq Composite, en què es van incloure les
FAANG. Les borses de la zona euro van tenir, així mateix, un mal comportament, amb retrocessos tant en el centre d’Europa, amb el DAX alemany (-7,41%) i el CAC francès deixant-se un 7,41% i un 5,80%, respectivament, com en les regions perifèriques, amb l’IBEX 35 espanyol i l’FTSE MIB italià retrocedint un 5,38% i un 6,02%, respectivament. Finalment, l’índex de referència dels mercats emergents, l’MSCI Emerging Markets, va experimentar un retrocés del -9,47%.
Renda Fixa
Pel que fa als mercats de renda fixa, el rendiment del deute a 10 anys va ampliar en la majoria de regions desenvolupades, amb el deute nord-americà i alemany situant-se en el 3,14% i el 0,38%, respectivament. Per la seva banda, els diferencials de crèdit es van mantenir bastant estables, llevat del crèdit “Investment Grade”, que va ampliar en 6 punts bàsics. El tipus de canvi EUR/USD va tancar en nivells d’1,131 USD/EUR, la qual cosa implica una apreciació del dòlar del 2,5%. Finalment, en relació amb les matèries primeres, el preu del Brent es va mantenir
relativament estable, malgrat la volatilitat soferta en els mercats financers, i va tancar el període en els 75,47 dòlars el barril.
Tags:Fons d'inversióMercats financersFonsRiscaversió al risc
