Durant la dècada dels anys 60, a Estats Units es van viure grans anys d’èxtasi amb l’auge del moviment pop, la consolidació de les grans ciutats i el naixement de nous comerços. Amèrica es va convertir en el continent de les oportunitats, el lloc on poder aconseguir el famós “somni americà”. Un concepte en què la connotació més propera a la realitat és el consumisme compulsiu de productes per poder “ser feliç”.
Aquest terme, encara present, i no només a Estats Units, és magnificat pel màrqueting i la publicitat, que provoquen que els ciutadans comprem de manera quasi forçosa objectes innecessaris. S’utilitzen tècniques de persuasió molt concretes que impacten directament en la ment de les persones, que, sense que se n’adonin, absorbeixen entre 3.000 i 5.000 creativitats propagandístiques diàriament. Cada dia, empreses de totes les mides i sectors destinen elevades sumes de diners per dur a terme aquestes estratègies de neuromàrqueting i incentivar els seus receptors a comprar més i més.
Els experts que estudien de prop l’estil de vida “consumista” subscriuen que les persones creem una falsa realitat de la nostra rutina basada en tenir un cotxe, una casa gran o moltes sabates, entre d’altres. Aquests estereotips provoquen que hi hagi persones que es vegin obligades a demanar préstecs per poder arribar a aconseguir aquest nivell de vida fals.
Davant d’aquesta situació, neixen moviments que suggereixen reduir al màxim tot allò que tenim, guardant únicament allò imprescindible. Parlem del terme Minimalism, un estil de vida que no focalitza el benestar en el consum, sinó en allò purament emocional i no materialista.
Els precursors d’aquest moviment són Joshua Fields Millburn i Ryan Nicodemus, dos ideòlegs que, davant d’aquesta situació en la qual ens trobem, van plantejar una altra manera de viure la vida amb un màxim de 100 coses. Ells veuen el minimalisme com una eina per trobar la llibertat real sense haver de sentir-se lligat a res. A través del llibre Everything that remains a memoir by the minimalists i el documental Minimalism, plantegen com podrien ser millors les nostres vides amb menys. Bàsicament, descriuen el minimalisme com una “eina per desfer-se dels excessos de la vida a favor d’enfocar-te en allò que és important, per tal que puguis trobar la felicitat, la realització i la llibertat”.
Els seguidors que practiquen el minimalisme expliquen que són més feliços amb menys, ja que:
- Gasten menys: únicament compren allò que realment necessiten.
- Pateixen menys estrès: arriben més fàcilment a final de mes.
- Netegen menys: en viure en cases petites, tenir menys roba i els utensilis bàsics de la cuina, també netegen menys.
- Disposen de més llibertat: el fet de no invertir la meitat del temps en tasques relacionades amb la neteja de la casa, fer la compra o revisar les factures, disposen de més temps lliure que dediquen a si mateixos.
- Contribueixen en la cura del medi ambient: contaminen molt menys perquè consumeixen menys de la meitat que un ciutadà normal.
- Són més productius: dediquen gran part del seu temps a progressar en els seus objectius i no tant en les tasques quotidianes.
- Ajuden altres persones: com que només viuen amb allò que necessiten, totes aquelles coses que no utilitzen les regalen a altres persones que realment els donaran una millor utilitat.
- Són més feliços: per a ells, els béns que tens no et donen la felicitat, al contrari, com menys coses innecessàries, més feliços són.
Caixa d’Enginyers us convida a aprofundir en aquest estil de vida per veure tots aquells beneficis que us pot aportar tant personalment com professionalment. Per als minimalistes, el fet de consumir menys ajuda a contribuir en la millora del medi ambient i, a més, a sentir-se millor amb un mateix. Així que ja saps… Menys és més!
