“La rendibilitat i la gestió responsable no són conceptes antagònics. Ben al contrari… està demostrat que l’aposta per l’RSC, la transparència o l’ètica comporta millors resultats. Un clar exemple és el del cooperativisme i, més concretament, el de la banca cooperativa.”
Les cooperatives creen comunitats gràcies als interessos i als valors compartits pels seus membres i, sobretot, permeten el desenvolupament comunitari en crear solucions innovadores a problemes reals i socials, com per exemple:
- Generació de llocs de treball
- Revitalització urbana
- Projectes d’energia
El moviment cooperatiu té 2 segles d’història i el seu origen es troba en la societat civil, la qual buscava solucions a problemes que la banca tradicional no podia afrontar. Raiffeisen Bank, fundat fa 200 anys, és la segona entitat cooperativa més gran de Suïssa, amb quotes de mercat del 10%–15% als països on opera: Suïssa, Àustria, Polònia i Alemanya.
Avui, el model cooperatiu és encara vigent i es manté com a model sòlid i solvent. La banca cooperativa a Europa ja compta amb 210 milions de socis gràcies a l’aposta pels valors socials i a l’arrelament al territori on té presència.
“La rendibilitat i la gestió responsable no són conceptes antagònics. Ben al contrari… està demostrat que l’aposta per l’RSC, la transparència o l’ètica comporta millors resultats. Un clar exemple és el del cooperativisme i, més concretament, el de la banca cooperativa.”
Per això, és imprescindible comptar amb un sistema financer segur, responsable i transparent.
La confiança entre els membres de les cooperatives és la base de la seva existència i desenvolupament; així mateix, a les finances cap model és viable si no hi ha confiança entre les parts que hi intervenen. Per aquesta raó, els objectius de crèdit es basen doblement en la confiança, ja que la importància de la funció social de la banca per facilitar l’accés als diners i per finançar les inversions i preservar els estalvis de les persones és la missió d’aquest sector.
A més, el fet que els seus socis (propietaris) són, alhora, els usuaris (clients) minimitza el conflicte d’interès tradicional entre ambdós col·lectius.
Les finances, a les cooperatives de crèdit, no són viables si no hi ha confiança entre els seus membres, que, alhora, en són propietaris. Això demostra la importància de la funció social de la banca per facilitar l’accés als diners i preservar els estalvis de les persones.
Crisi financera del 2008
I són justament els aspectes mencionats anteriorment els que van fallar el 2008. Però, per què es va produir aquesta situació de crisi? Doncs, en gran manera, perquè el sistema va perdre el focus en la funció social que hauria d’haver desenvolupat i es va centrar en la maximització dels beneficis.
El Premi Nobel Amartya Sen, a Money and Value: on the ethics and economics of finance, es planteja:
”Com és possible que les finances (tan útils per a la societat) estiguin tan mal vistes per la societat?”
Justament, amb la darrera crisi del sector bancari, la gent va perdre-hi la confiança.
William C. Dudley (president and chief executive officer, Federal Reserve Bank of New York) afirma en el seu discurs Ending Too Big to Fail:
“Hi ha evidències que demostren que hi ha hagut mancances ètiques i culturals en molts bancs grans. Si això es deu a la mida i la complexitat, als mals incentius o a d’altres qüestions, és difícil de dir, però és un problema crític que cal abordar. Acabar amb el concepte too big to fail i posar l’èmfasi en la sostenibilitat a llarg termini per fomentar el canvi cultural necessari per restablir la confiança pública en el sector.”
No obstant això, i precisament gràcies a l’estabilitat del model cooperatiu i a la confiança dels seus socis, Caixa d’Enginyers en particular i la banca cooperativa en general van poder superar aquells anys d’inestabilitat amb solvència.
Banca cooperativa vs. banca tradicional
La banca cooperativa va néixer, en gran part, per poder donar resposta a les necessitats socials que no cobria la banca tradicional amb l’objectiu de donar servei de valor als socis. En el cas de Caixa d’Enginyers, neix per poder guardar els estalvis i donar solucions financeres als enginyers ara fa més de 50 anys.
Els nivells de confiança que obté aquest model bancari es basen en valors com la prudència, el valor social, la responsabilitat o la transparència, oferint, per tant, una alternativa diferencial a totes les persones i als seus estalvis.
L’ÈTICA a la banca
El passat dia 31 de gener, al Col·legi d’Economistes de Catalunya, en el marc de la xerrada organitzada per l’Associació ACCID “Banca Ètica: banca amb valors per millorar el món i les persones”, la sala era de gom a gom i els assistents eren de totes les generacions.
Voldria acabar apuntant que el sector bancari, des de l’inici de la crisi financera (ja fa 10 anys), l’aparició i evolució de les fintech i l’impacte de les noves tecnologies digitals i de la regulació, es troba davant d’uns nous paradigmes que el repten a donar noves respostes a la societat per tal de complir amb la seva missió que no és cap altra que preservar l’estabilitat financera i garantir els estalvis de la societat en aquest nou marc.
Finalment, vull dir que a Caixa d’Enginyers som coneixedors que les generacions futures són exigents. I cada dia treballem des de l’òptica de l’impacte social positiu i la inversió responsable (ISR) com a valors afegits a través de beques d’estudi, premis a la innovació o recerca, foment de l’educació financera, ajut a persones aturades o en risc d’exclusió, entre d’altres accions.
Quan es parla de banca ètica, “ètica” actua com a adjectiu (especificatiu). Quan parlem de l’ÈTICA A LA BANCA, “ètica” és el substantiu en majúscules, l’únic subjecte de l’acció.
Així és com ho entenem a Caixa d’Enginyers. L’ÈTICA ha d’estar en tots els processos i persones que formen part de la banca cooperativa. Finances i ètica, una relació imprescindible.
