Farah i Nelson, beneficiaris de les beques Enginy, en les quals col·labora la Fundació Caixa d’Enginyers
La Farah va arribar a Barcelona fa tres anys per poder seguir amb els seus estudis i construir-se un futur millor lluny dels devastadors efectes de la guerra a Síria. El Nelson, hondureny de vint-i-set anys, va deixar el seu país en fa cinc a causa de les dificultats que allà es trobava per la seva orientació sexual. Tant la Farah com el Nelson han estat beneficiaris de les beques Enginy, que s’han atorgat per primera vegada aquest curs 2020/2021 gràcies a la col·laboració de la Fundació Caixa d’Enginyers amb la Fundació Autònoma Solidària, l’entitat d’acció social de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Ambdues organitzacions treballen juntes des de 2017 en el marc del Programa d’Acollida de persones a la recerca de refugi de la UAB amb diverses iniciatives per promoure la igualtat d’oportunitats en l’accés als estudis.
Parlem amb la Farah i el Nelson sobre què ha significat per a ells rebre el suport de la Fundació Caixa d’Enginyers.
Com va ser reprendre els vostres estudis una vegada a Barcelona?
Nelson: Jo vaig arribar amb moltes seqüeles psicològiques i, tot i que havia fet tres cursos d’Infermeria a Hondures, no em plantejava tornar a estudiar. Amb el temps, com m’agraden molt els idiomes, vaig decidir intentar entrar a la universitat per fer el Grau de Traducció i Interpretació a la UAB. Allà vaig conèixer la Fundació Autònoma Solidària, on em van guiar amb el tema de la matrícula, les convalidacions i les beques.
Farah: Jo havia estudiat Dret a Síria i vaig venir amb una beca de la Fundació Solidaritat UB per fer un altre màster, però mirant per Internet vaig descobrir el de Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament de la UAB i em va encantar. Aleshores, em vaig posar en contacte amb la universitat per explicar-los per què volia estudiar allà i preguntar com ho podia fer tenint en compte la meva situació. Finalment, la Fundació Autònoma Solidària de la UAB i la Fundació Solidaritat UB van arribar a un acord i actualment la meva beca ha entrat dins del programa de Beques Refugi i Enginy de la UAB i la Fundació Caixa d’Enginyers.
De quina manera us ha ajudat la Fundació Autònoma Solidària?
Nelson: En el meu cas, la Beca Refugi em va finançar la matrícula i em va permetre poder començar els meus estudis. Després, més tard, vaig rebre l’ajuda de la Beca Enginy per cobrir un altre tipus de despeses, com el transport, els llibres, les fotocòpies o els cursos d’alemany que necessito per a la carrera. Només puc treballar mitja jornada si vull compaginar-ho amb els estudis, així que la Beca Enginy m’ha ajudat a complementar aquests ingressos.
En què creieu que us ha canviat la vida el fet d’haver rebut aquestes beques?
Farah: En tot. Sense aquesta beca no hauria pogut quedar-me aquí, ni hauria pogut continuar els meus estudis. A mi m’agrada molt Espanya i, encara que no hi hagués guerra a Síria, el meu somni sempre ha estat venir aquí. Ara estic fent pràctiques ensenyant àrab en el Màster en Estudis Àrabs de la UAB gràcies a la beca. M’ha canviat la vida, el meu dia a dia, el meu futur. Tot.
Per acabar, quines expectatives teniu per al futur?
Nelson: Jo espero sortir de la precarietat. Tinc l’esperança que quan acabi els meus estudis pugui trobar una feina millor. M’agradaria fer un màster de traducció especialitzada en l’àrea de la salut, un Erasmus a Alemanya…, moltes coses. Ara m’he quedat a l’atur, però això només m’empeny a estudiar més i a esforçar-me, perquè què faig si no aprofito ara l’oportunitat? Sé que fer un grau a la universitat no és una garantia, però poder tornar a estudiar m’ha donat energia i un objectiu. Ara cada dia m’aixeco i sé on vaig.
Farah: Espero poder trobar una feina fixa i quedar-me a Espanya. És una mica complicat, ho sé, però tot pot passar. Vull seguir estudiant per arribar a ser advocada internacional i crec que a Europa tens l’oportunitat d’avançar i invertir en tu mateixa; en el meu país, això és pràcticament impossible. Quin futur m’espera allà? No hi ha gas, no hi ha electricitat, no hi ha pa. Aquí tot canvia.
