L’octubre passat es va celebrar a Glasgow la COP26, la conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Durant el seu transcurs, es va dedicar, per primera vegada en la seva història, un dia complet a l’entorn construït i als efectes de l’emergència climàtica en l’arquitectura i en les ciutats, ja que el sector immobiliari representa gairebé el 40 % del consum energètic a escala mundial i una mica més d’un terç de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle perquè la majoria dels edificis no són eficients des del punt de vista energètic i continuen funcionant principalment amb combustibles fòssils.
Per això, la descarbonització a través del sector immobiliari juga un paper fonamental en la transició cap a una economia amb zero emissions de carboni.
Per reduir aquest impacte negatiu en el medi ambient se segueix treballant en diferents iniciatives a escala mundial. A Europa, actualment prop del 75 % dels edificis són ineficients des del punt de vista energètic, i prop del 90 % d’aquests seguiran en ús el 2050.
La descarbonització del sector immobiliari
Davant d’aquest escenari, la Comissió Europea va presentar, el mes de desembre passat, una revisió de la directiva sobre el rendiment energètic dels edificis. En aquesta revisió, hi proposa la descarbonització completament del parc d’edificis per al 2050 i augmentar la taxa de renovació energètica a tota la Unió Europea amb l’objectiu de reduir tant la petjada energètica com la despesa en energia, ja que la majoria dels edificis que existeixen avui continuaran drets el 2050.
ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles
A més, proposa que, a partir del 2030, tots els edificis nous han de ser d’emissió zero, és a dir, han d’emetre la mateixa quantitat de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera que la que se’n retira. L’Agenda 2030 de les Nacions Unides advoca en la mateixa direcció, concretament l’ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles, focalitzat a aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
Mesures sostenibles
En aquest entorn, és normal que moltes empreses involucrades en el sector immobiliari prenguin en consideració la problemàtica descrita i adoptin pràctiques més sostenibles amb l’objectiu de mitigar l’esmentat impacte millorant l’eficiència energètica dels edificis.
Algunes de les pràctiques més comunes en la indústria són la utilització de materials més sostenibles o de menys impacte en la construcció i disseny, així com una correcta o millor orientació, il·luminació i aïllament per assegurar-ne el confort tèrmic, amb la qual cosa es disminueix la despesa energètica en l’edifici sense perdre de vista el benestar dels propietaris.
El que sembla clar és que totes aquestes mesures beneficien el medi ambient. No obstant això, també són importants des del punt de vista financer de la companyia del sector. Les empreses cotitzades que inverteixen en actius immobiliaris sostenibles (residencial, oficines, logística, centres comercials…), els ingressos de les quals procedeixen principalment dels seus lloguers, tenen la possibilitat de cobrar lloguers més alts suportats per costos més baixos d’energia, subministraments i manteniment.
A més, aconsegueixen més taxes d’ocupació en millorar factors com ara la productivitat, la salut i el benestar dels llogaters. Tot això es tradueix en més marges operatius i retorns de la inversió, menys volatilitat i més valoracions dels actius per a aquelles empreses que aposten per adoptar mesures que minimitzin el seu impacte mediambiental.
En definitiva, el sector immobiliari no és aliè al conjunt de la societat i, en general, ha de continuar apostant per la innovació amb l’objectiu de conservar els recursos naturals i reduir la petjada de carboni i l’impacte mediambiental si vol seguir l’avantguarda, mantenir-se competitiu i, alhora, satisfer les noves necessitats que demanen els usuaris.
Si prefereixes escoltar-ho en format podcast pots fer-ho aquí:
