Articles guardats
Psicologia per a inversors i economia conductual

Finances Mercats

Psicologia per a inversors i economia conductual

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha publicat un document sobre la Psicologia econòmica per a inversors, en el qual s’explica la reacció dels inversors basant-se en criteris de l’economia conductual.

El document es va inspirar en els estudis de dos grans economistes que van guanyar el Premi Nobel per les seves aportacions a les finances conductuals: Richard Thaler i Daniel Kahneman.

En la guia s’exposen una sèrie d’orientacions que ens influeixen en la nostra presa de decisions:

  • La capacitat analítica de cadascun, que ens ajudarà a entendre la situació i les seves conseqüències.
  • La situació emocional, que afecta directament en la decisió final.

Afirmen que la capacitat analítica requereix més temps, ja que necessita una anàlisi més profunda per resoldre qualsevol circumstància. Paral·lelament, la part emocional és intuïtiva, es mou per impulsos, és més ràpida.

A diferència de la teoria econòmica convencional que considera que el procés de presa de decisions està basat en l’anàlisi i el càlcul acurats de totes les opcions disponibles, l’economia conductual considera que les emocions i la intuïció tenen un paper fonamental en aquest procés.

Els biaixos cognitius que hem de tenir en compte que influeixen en les nostres decisions financeres són els següents:

  • Excés de confiança: sobrevalorar la confiança personal per sobre dels coneixements i experiències propis.
  • Il·lusió de control: creure que està tot sota control, quan la realitat és que la situació es troba en ple risc.
  • Confirmació: confirmar que la informació presentada és 100 % fiable i contrastada.
  • Ancoratge: donar més importància a la primera informació rebuda que a una segona informació que es contradiu.
  • Autoritat: donar per feta una opinió d’una persona concreta sense judici ni anàlisi previs, simplement per la reputació que té.
  • Efecte d’halo: jutjar positivament o negativament una persona o organització per una dada que, possiblement, no sigui d’importància per al risc.
  • Prova social: atribuir com a accions correctes aquelles que han afirmat altres persones.
  • Descompte hiperbòlic: tendència a escollir compensacions petites però immediates, abans que escollir-ne d’altres a llarg termini i que són més beneficioses per al mercat.
  • Aversió a les pèrdues: donar més importància a les pèrdues que als guanys, encara que tinguin el mateix valor.
  • Statu quo: percebre com a pèrdues qualsevol canvi que es doni fora de la situació actual.
  • Predisposició a l’optimisme: inclinació a pensar en positiu en lloc de ser realista.
  • Fal·làcia del cost enfonsat: mantenir una inversió que està produint pèrdues davant de la por a perdre tot el que ha invertit.

Aquestes 12 tendències se’ns poden presentar en el nostre dia a dia, però si les traslladem al món dels mercats financers, se’ls hi assigna una especial importància per:

  • La complexitat d’interpretació dels productes financers.
  • El risc que suposen.
  • Les emocions que ens fan sentir les decisions financeres (ansietat, por o excessiva alegria).

En el document s’exposa que quan es prenen decisions sobre una inversió, la persona passa per 3 fases. D’una banda, la recerca de la informació; d’altra banda, la selecció i contractació del producte; i, finalment, el seguiment del producte. En aquests 3 moments intervé l’economia conductual i la psicologia de l’inversor, ja que es tenen en compte les emocions, el pensament i el llenguatge, l’economia conductua.

La guia afirma que existeixen tècniques de mitigació dels biaixos cognitius mencionats:

  1. Tècniques centrades que ajuden a decidir. En aquest cas, ens centrem en les regles i normes i en allò que s’aprèn en edats molt primerenques des del punt de vista financer. Però a vegades, encara que se segueixin les normes al peu de la lletra, podem veure’ns influenciats per una profunda intuïció que faci debilitar els nostres coneixements.
  2. Tècniques cognitives que ajuden a interpretar els components que formen part de la cadena de la presa de decisions. Hi ha tècniques en la presa de decisions d’una inversió, com ara analitzar més d’una alternativa, atemptar a l’optimisme o pensar el contrari, ajustar el procés de decisió o determinar les condicions adequades.

En l’àmbit de la presa de decisions financeres, és important cercar alternatives a la inversió pretesa i sospesar els pros i contres de les diferents opcions.

Així doncs, seguint amb totes les especificacions mencionades, és important tenir intensos coneixements sobre finances i ser conscients del moment en què el nostre pensament es guia únicament per la part conductual per identificar-ho i utilitzar les tècniques necessàries per obviar-los. A més, contrastar la informació és clau per no caure en possibles erros. Un dels punts que cal destacar és l’optimisme, el qual, a vegades, ens juga males passades perquè ens aporta un excés de confiança. Per això, és important sempre reflexionar sobre cada decisió que prenem.

Per evitar els biaixos, el document de la CNMV recomana investigar les llistes de comprovació i tenir una visió més crítica i real d’allò que pot arribar a produir-se. La presa de decisions d’una inversió requereix una alta capacitat de revisió per utilitzar les millors tècniques.

Leave a Comment

Utilitzant aquest lloc web, estàs acceptant l'ús de cookies Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close