Recentment s’ha llançat SGDC Borsa Prèmium, un nou servei de gestió discrecional de carteres de renda variable. Amb l’objectiu d’oferir un servei d’inversió personalitzat i pensat per a socis de l’Entitat que volen delegar la gestió de la seva cartera de renda variable, el nou servei proposa una inversió amb un model de gestió propi i independent.
L’entorn actual, els riscos geopolítics, els canvis en la política monetària dels principals bancs centrals i les iniciatives proteccionistes generen un increment de la volatilitat en els mercats financers, els quals requereixen una gestió activa de les carteres d’inversions financeres.
En aquest post us mostrem la primera part d’un cicle de 3 publicacions on desgranarem al detall aquest nou servei de gestió discrecional de carteres.
Com es gestionaran les carteres d’SGDC Borsa Prèmium?
El model de gestió de renda variable de Caixa d’Enginyers es basa en un procés d’anàlisi per seleccionar companyies de qualitat. El model es compon de diferents fases.
Sistema de scoring
La primera fase del model de gestió és la generació d’idees inicials d’inversió mitjançant un doble sistema de scoring basat en unes 20 ràtios quantitatives d’un univers d’inversió de més de 3.000 companyies.
Així mateix, seguint els principis de banca responsable que regeixen en l’Entitat, de l’univers d’inversió s’exclouen aquelles empreses fabricants d’armes o explosius, fabricants de components per a la indústria militar i empreses del sector tabac.
Aquest sistema de scoring no pretén arribar a una decisió d’inversió. Què pretén? Funciona com un primer filtre, la generació d’una preselecció de 100-150 empreses sobre les quals s’aplicaran les posteriors fases del model d’anàlisi i selecció.
És un doble sistema d’avaluació basat en dades quantitatives. Es calculen de forma paral·lela dos scorings: un basat en ràtios empresarials (ràtios de rendibilitat, eficiència, palanquejament operatiu, endeutament, liquiditat, etc.); un altre basat en ràtios borsàries (PER, Dividend Yield, P/Vendes, P/Valor Comptable, etc.)
- L’objectiu del primer scoring és detectar empreses i negocis de qualitat a partir de ràtios diferenciades en funció del sector, ja que les característiques de cada sector impliquen més o menys importància de determinades ràtios. Una part important d’aquest scoring d’empresa se centra en el momentum de la companyia: per a les ràtios més importants analitzem la seva recent avaluació amb l’objectiu de detectar negocis amb tendència positiva.
- En el segon scoring, a partir de diferents ràtios de valoració borsàries, es determina quines són les accions amb cotitzacions raonables, excessives o barates.
Els resultats dels dos models no es combinen, sinó que es tracten i s’analitzen per separat. Per què no combinem ambdós resultats? Una combinació dels dos resultats tindria l’avantatge de simplificar el model, però implicaria també perdre senyals o dades per a l’anàlisi posterior. Mitjançant l’anàlisi de l’empresa, d’una banda, i la cotització, d’una altra, pretenem prioritzar la qualitat de l’empresa i el negoci sobre l’atractiu de la cotització en borsa. És a dir, en el nostre model de gestió no ens plantejarem invertir en empreses el model de negoci de les quals no ens convenci simplement pel fet que sigui barata en borsa.
Com a conseqüència d’aquest model per separat es poden donar les situacions següents:
Hi veiem reflectida l’essència d’aquesta primera fase: únicament considerarem inversions en empreses amb un resultat positiu en l’scoring empresarial. Les que addicionalment puntuen positivament en l’scoring de la cotització borsària formaran part dels candidats a incorporar-se en cartera (una vegada complementades satisfactòriament les fases d’anàlisi posteriors); al contrari, les que es consideren cares en borsa s’inclouran en un watchlist amb l’objectiu de monitorar l’avaluació en borsa.
Pots continuar llegint AQUÍ la segona part de l’article.
