Articles guardats
SGDC Borsa Prèmium: el model d’anàlisi, selecció i optimització de les carteres – Part II

Finances Mercats

SGDC Borsa Prèmium: el model d’anàlisi, selecció i optimització de les carteres – Part II

Comparativa sectorial

La primera fase descrita en l’apartat anterior, per tant, ens permet filtrar l’immens univers d’inversió i realitzar una preselecció de companyies de qualitat i a preus de valoració raonables.

Com continuem el nostre model de gestió? Amb l’objectiu de comparar les esmentades companyies preseleccionades amb els seus principals competidors, realitzem una comparativa sectorial basada en múltiples comparables. Ens permet considerar quin és el potencial o la qualitat del model de negoci comparat amb el sector, quines són les seves fortaleses i les seves debilitats o quina és la seva valoració relativa.

Cada sector té les seves pròpies característiques i factors de rendibilitat. El model de negoci, les oportunitats i els riscos de companyies del sector bancari són totalment diferents als del sector utilities. Per aquesta raó, afegim a aquesta comparativa sectorial una anàlisi dels diferents catalitzadors del sector: Quins factors econòmics, financers, polítics i reguladors poden afectar el negoci, la rendibilitat i el cost de finançament de l’empresa?

Anàlisi qualitativa

Si la companyia preseleccionada surt amb resultat satisfactori de la comparativa sectorial, passem a la fase de l’anàlisi qualitativa de la companyia en la qual realitzem una anàlisi fonamental exhaustiva de la companyia.

Hi distingim 3 focus:

SGDC Borsa Prèmium

En el primer focus ens centrem en una anàlisi exhaustiva del balanç, el compte de pèrdues i guanys, la generació de fluxos de caixa i el cost de finançament de l’empresa. Un exemple seria l’anàlisi de la qualitat i la consistència dels beneficis com, per exemple, els impactes de resultats extraordinaris, una fluctuació elevada dels ingressos i resultats generats per canvis en criteris de comptabilització.

El segon focus se centra en el finançament i l’estructura financera de l’empresa: necessitats de finançament, ràtios creditícies, contractes de lísing, palanquejament operatiu, etc. Un exemple és l’enfocament DuPont del ROE (Return on Equity), que mesura la rendibilitat dels recursos propis, mesurat com la ràtio benefici net/recursos propis. Segons el mètode DuPont, aquest càlcul es pot desglossar en diferents ràtios com el marge net de vendes, l’eficiència i el palanquejament financer, la qual cosa permet determinar la relativa fortalesa o debilitat de l’empresa en diferents aspectes de la gestió empresarial.

El tercer focus analitza l’entorn competitiu, regulador i empresarial de la companyia com, per exemple, les barreres d’entrada per a nous competidors que ofereixen avantatges competitius per a la companyia. Quin tipus de barreres d’entrada existeixen? Per exemple, avantatges en costos per proximitat a la matèria primera, avantatges tecnològics, etc. Una altra seria l’existència d’un cost elevat de substitució com, per exemple, un canvi de proveïdor tecnològic. Però, potser, la barrera d’entrada que més avantatge competitiu genera per a una empresa és la generació d’hàbits del client i quan el mateix producte o la marca s’han convertit en un referent com en el cas de Coca-Cola, IKEA, Apple o Kleenex.

El resultat final d’aquesta fase qualitativa és determinar, per part de l’equip de gestió, si estem davant d’una empresa de qualitat. Com hem comentat anteriorment, no significa necessàriament que invertirem en aquesta empresa, ja que encara queda per definir si l’empresa cotitza a valoracions raonables en borsa i si hi ha un potencial de revaloració a mitjà termini.

Valoració

En aquesta fase de valoració estimem el preu objectiu a mitjà termini mitjançant dos mètodes: el model de descompte de cashflows i el model de múltiples comparables.

L’objectiu del descompte de cashflows és determinar un rang de preus objectiu per al valor de la companyia en borsa basat en estimacions de creixement de vendes, de marges de costos fixos i variables i de cost de finançament. És un procés complex i molt sensible a les estimacions de les variables, raons per les quals hem d’interpretar aquest preu objectiu únicament com una estimació. Quines altres utilitats té aquest model? Ens permet, a més:

  • Calcular escenaris conservadors de preu (a partir de la introducció de xifres de creixement menys optimistes)
  • Analitzar la sensibilitat del preu de l’acció a les diferents variables economicofinanceres
  • Analitzar quins escenaris de creixements estan incorporats en la cotització actual en borsa

El model de múltiples comparables és complementari al model anterior, en el sentit que pot oferir una segona visió sobre un preu objectiu raonable a mitjà termini per a l’acció. Es basa en una comparativa quantitativa de diferents ràtios de valoració borsària de la companyia amb els seus principals comparables: Ràtio PER, EV/EBITDA, Preu/Vendes, Preu/Valor Comptable, etc. La mitjana sectorial de cada una de les ràtios ens permetrà estimar un rang orientatiu per al preu objectiu de l’empresa a mitjà termini, òbviament amb la prudència analítica pel fet que diferents empreses poden tenir diferents valoracions en borsa per moltíssims factors.

Pots continuar llegint AQUÍ la 3ª part de l’aticle.

Leave a Comment

Utilitzant aquest lloc web, estàs acceptant l'ús de cookies Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close