Articles guardats
L’era de l’Streaming i del Video On Demand

Actualitat

L’era de l’Streaming i del Video On Demand

Televisió i cinema a la carta, quan i on vulguis

Tothom utilitza o coneix, fins i tot sense saber-ho, alguna plataforma streaming. Aquesta innovadora manera de gaudir del lleure audiovisual consisteix en la reproducció o distribució de contingut multimèdia en directe sense una descàrrega prèvia.

Gràcies a aquesta modalitat de reproducció podem veure o escoltar contingut en temps real o diferit sempre que disposem d’una connexió a internet.

Actualment, sigui mitjançant televisió, ordinador, smartphone o tablet, aproximadament el 53% d’espanyols veuen els seus programes, sèries i pel•lícules mitjançant streaming. La reproducció mitjançant aquesta tecnologia ha fet possible el naixement d’un nou mercat de continguts audiovisuals a través de les noves plataformes de Video On Demand (VOD). Les companyies de VOD permeten, amb prèvia subscripció de pagament, la reproducció de vídeos quan l’usuari vulgui i, el que és més important, on li vingui de gust.

Les plataformes que reprodueixen en streaming són present i futur a nivell mundial, i totes les companyies del sector audiovisual inverteixen per aconseguir el seu tros del pastís. Netflix, líder mundial en VOD que està present a més de 190 països, va obtenir, el 2017, un benefici net de 456 milions d’euros (increment del 199% respecte al 2016) i té, el juny de 2018, més de 130 milions de subscriptors arreu del món.

A Espanya, la pirateria ha estat una realitat fins als nostres dies, però la irrupció de les plataformes VOD ha aconseguit allò que institucions nacionals i internacionals no han aconseguit en anys: frenar la pirateria i fins i tot reduir-la. En el nostre país, la pirateria va descendir un 4,2% el 2016 i un 6% el 2017.

El rànquing de les principals empreses nacionals que ofereixen VOD de pagament, segons el Panell de Llars de la CNMC a tancament de 2017, és el següent:

  • Movistar+: 2.160.000 llars i 13,5% del total.
  • Netflix: 1.450.000 llars i 9,1%.
  • Vodafone TV Online: 944.000 llars i 5,9%.
  • Amazon Prime Video: 566.000 llars i 3,5%.
  • Orange TV: 450.000 llars i 2,8%.
  • HBO Espanya: 363.000 llars i 2,3%.

Present i futur del VOD

L’oferta i les dades canvien constantment en curts períodes de temps, el sector de companyies de VOD s’expandeix i el que avui funciona, demà pot no fer-ho. La competència a nivell mundial és ferotge i la conquesta dels mercats és més viva que mai.

De fet, el gegant Disney va anunciar que la companyia prepara per al 2019 el llançament de la seva pròpia plataforma streaming. Aquest esdeveniment, unit a les adquisicions en els últims anys de multitud de grans estudis (Marvel Entertainment, FOX, Lusca Film) per part de The Walt Disney Company, la fa una competidora que cal tenir molt en compte, ja que la quantitat i varietat dels continguts és molt gran.

Un mercat cada vegada més exigent

La tendència és clara: la demanda audiovisual digital s’incrementa i l’oferta és cada vegada més accessible, mentre que el consumidor es torna, per lògica, més exigent. Entre els factors per decantar-se per les diferents companyies de VOD de pagament podem destacar:

  • la quantitat de contingut;
  • la qualitat i la diversitat;
  • la usabilitat de la interfície;
  • els diferents dispositius compatibles per reproduir el contingut;
  • un procés de pagament fàcil i segur;
  • un bon servei postvenda.

Davant de l’oferta creixent i la xifra de consumidors potencials augmentant cada dia, les companyies treballen per implementar processos de pagament fàcils, segurs i transparents que assegurin la correcta facturació als usuaris.

El desenvolupament de diferents i noves modalitats de pagament com ara targetes financeres amb prestacions específiques, sistemes de pagament en línia com PayPal, targetes prepagament, etc. tendeix a assegurar i simplificar totes les fases de la compravenda digital.

Tots aquests factors determinen el contingut que veiem en el nostre temps lliure, el que sabem i el temps que dediquem a veure’ls. La famosa frase “som el que mengem” de Ludwig Feuerbach, filòsof i antropòleg alemany, que es podia aplicar el 1850 com a crítica a la societat religiosa de l’època, es presta a una nova reflexió en la societat de la informació actual: som el que veiem.