Articles guardats

Coronavirus

Una nova onada torna a assolar el món tot esperant l’anunci de la vacuna o les vacunes

Actualitat Mercats

Una nova onada torna a assolar el món tot esperant l’anunci de la vacuna o les vacunes

La majoria de selectius han tancat els mesos de setembre i octubre en negatiu a causa dels temors generats per l’augment en el nombre d’encomanats per coronavirus, amb la conseqüent pressió més gran en els sistemes sanitaris a escala global i la reimposició de mesures de distanciament social. Així doncs, els agents financers preveuen que el repunt en el nombre d’infectats tingui un impacte negatiu inevitable en termes macroeconòmics, si bé no sembla probable que l’esmentat impacte sigui tan sever com l’infringit per la primera onada. A col·lació, la carrera per trobar un tractament que aconsegueixi frenar la pandèmia continua amb més de cent cinquanta vacunes possibles en desenvolupament a escala global, amb la qual cosa sembla raonable pensar que s’aconseguirà descobrir-ne una a bastament efectiva.

Continue reading

Àsia, l’imparable ascens de la regió més vibrant del planeta

Actualitat Finances Mercats

Àsia, l’imparable ascens de la regió més vibrant del planeta

Malgrat ser els primers a experimentar els efectes negatius de la COVID-19, Àsia es manté al capdavant de l’economia mundial en termes de creixement, i els seus països se situen en una posició privilegiada per sortir com els clars vencedors d’aquesta situació. Així, segons les previsions del Fons Monetari Internacional del mes de juny, es preveu que el conjunt de països experimenti un lleuger retrocés en el rendiment de les seves economies del 0,8 % durant l’any actual i que, posteriorment, l’any 2021 aquestes economies recuperin tot el terreny perdut per assolir una taxa de creixement del 7,8 %. Considerem que la regió continua sent la més vibrant i dinàmica al llarg del globus i continuarà oferint una oportunitat única per participar en un dels processos més grans de transformació social i econòmica de la història recent.

La regió destaca per la seva significativa diversitat social i econòmica, i inclou països amb un PIB per càpita molt reduït com Cambodja, Bangladesh o, fins i tot, la Índia, els quals voregen el límit dels 2.000 dòlars, i també països ja desenvolupats com Singapur, que registra un PIB per càpita de 65.000 dòlars. Així, cada país es troba en diferents punts dels seus llargs camins econòmics i ofereix diferents oportunitats des del punt de vista de creixement.

Tendències de fons

Malgrat aquesta marcada heterogeneïtat entre països, hi ha diferents nexes d’unió que possibiliten l’auge de les seves economies a través de creixements econòmics que els països desenvolupats només poden somiar i que podríem resumir en tres tendències de creixement secular:

  • Dividend demogràfic. En la major part d’Àsia, particularment en el sud i en algunes parts del sud-est asiàtic, els països mostren un ràpid creixement de la població. Així, el 2030, la regió representarà prop del 55% de la població mundial total en el grup d’edat de 15 a 34 anys, una generació cada vegada més ben educada i més integrada en els sistemes globals, econòmics i socials, fet que possibilitarà una explosió de les classes mitjanes. Si als Estats Units, Europa i Japó el creixement esperat de les classes mitjanes és només del 0,5% l’any, a la Xina i l’Índia s’espera que el creixement sigui del 6%.
  • Moviments socials i procés d’urbanització. Generalment, els ingressos en les urbs solen ser entre dues i tres vegades més grans respecte als ingressos en el camp. Això fa que els incentius de la població a continuar emigrant cap a les grans urbs siguin elevats, cosa que millora l’assignació del capital humà i, en conseqüència, el creixement econòmic potencial. L’Índia, per exemple, suposa un clar exemple de la tendència. Amb una població de 1.300 milions de persones, les quals tenen una edat mitjana a penes de 29 anys, només un 35% de la seva població viu en ciutats. Aquest percentatge hauria de revertir cap a nivells clarament superiors a mesura que es continuïn adoptant reformes estructurals com ara la laboral i es millorin les infraestructures.
  • Transformació digital i adopció tecnològica. La penetració més gran en l’ús de noves tecnologies està possibilitant un canvi dramàtic en el comportament de la població, com, per exemple, a través de la socialització en l’accés a les dades i l’ús de la informació. Malgrat els ràpids progressos, la mitjana en la penetració del mòbil dins dels països asiàtics se situa prop del 60%, encara molt lluny dels estàndards desenvolupats. A mesura que el seu ús es va estenent a més parts de la població, s’està possibilitant el fet de saltar-se molts passos en el procés de desenvolupament i accelerant la seva escalada tant en termes econòmics com en termes

No obstant això, també resulta rellevant destacar els diferents riscos associats que comporten una importància més gran a escala mundial. Aquests riscos pivoten principalment sobre aspectes més de tipus geopolític: les lluites de poder dels diferents països per fer prevaler la seva hegemonia. 

És per això que recentment s’hi registren nous fronts més enllà de la lluita comercial i tecnològica entre la Xina i els Estats Units, com, per exemple, els enfrontaments bèl·lics entre l’Índia i la Xina que han derivat en la prohibició de l’ús d’aplicacions xineses en territori indi, la disputa territorial en el Caixmir o la lluita pel control del mar de la Xina.

Actualment, el conjunt d’Àsia suposa el 60% de la població mundial i el 34% del PIB, encara que només el 21% de la capitalització borsària mundial. Per ser justos, el marc jurídic per a la inversió en aquests països dista encara molt de països desenvolupats com ara Europa o els Estats Units. Com a exemple, als Estats Units la ràtio de capitalització borsària sobre el PIB se situa en nivells del 130%, per la qual cosa podem concloure que, probablement, la capitalització de les companyies asiàtiques no fa justícia als seus fonamentals. Encara que desconeixem el grau d’infravaloració del conjunt de companyies, atès el dinamisme de les economies i el vibrant procés de transformació que estan tenint les companyies, sembla clar que el pes en termes de mercat de les companyies asiàtiques no farà sinó incrementar durant els propers anys per assolir, així, una ràtio més comparable amb la resta de països. Només ens trobem a l’inici d’un llarg camí.

Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments

Actualitat Social

Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments

Aquest any i de manera exclusiva, el Dia Internacional de la Conscienciació sobre la Pèrdua i el Desaprofitament d’Aliments es produeix durant la pandèmia mundial de la COVID-19. Aquesta situació en la qual ens trobem immersos ha fet que tinguem una especial atenció sobre la forma en què es produeixen i consumeixen els aliments a tot el món.

Fa uns mesos, quan va arribar la pandèmia i va començar el confinament a Espanya, vam publicar un article en el qual exposàvem la problemàtica ocasionada per la compra massiva d’aliments durant la crisi del coronavirus. I és que no només es tracta d’un problema ètic, sinó que té un gran impacte mediambiental.

“Més de 7.000 milions de persones passen fam en el planeta”

Reduir les pèrdues i el desaprofitament d’aliments és essencial en un món on el nombre de persones afectades per la fam ha augmentat de manera gradual des del 2014. Paral·lelament, cada dia es perden i malgasten tones d’aliments comestibles. De fet, s’estima que la xifra de persones que passen gana podria duplicar-se a causa del coronavirus, ja que ha provocat un estancament de l’economia mundial.

Enguany, el lema del dia mundial es titula “Detingues la pèrdua i el desaprofitament d’aliments. Per la gent. Pel planeta.”. I és que quan un aliment es desaprofita, en definitiva, tots els recursos que s’utilitzen per produir-lo, com l’aigua, la terra, l’energia, la mà d’obra i el capital, són malgastats. A més, l’eliminació d’aquests aliments en abocadors genera emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, fet que contribueix al canvi climàtic.

Posar fi a la fam, un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible

Un dels objectius primordials que pretén atacar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible és el que es refereix a la fam zero. Tot i així, a causa de la situació actual, el panorama no resulta molt encoratjador.

Aquestes són algunes de les interessants i impactants dades que ha reunit l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO):

  • El món produeix aliments per a tots.
  • Un terç dels aliments que es produeixen es perden o malgasten cada any.
  • Només un quart dels aliments que malgastem és suficient per acabar amb la fam en el món.

6 idees per reduir el desaprofitament de menjar

  1. Compra només allò que necessitis.
  2. Mou els productes més vells de la teva nevera al davant i col·loca els més nous a la part posterior.
  3. No cuinis racions massa grans si dubtes que puguis acabar-te-les.
  4. Dona l’excedent a bancs d’aliments o a persones que saps que ho necessiten.
  5. Emmagatzema els aliments a una temperatura entre 1 i 5 graus centígrads per a una frescor i una vida útil màximes.
  6. Guarda les sobres per a un altre àpat o utilitza-les en un plat diferent.
Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d’Ozó 2020

Actualitat Social

Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d’Ozó 2020

Després de vint-i-cinc anys consecutius, avui, 16 de setembre, se celebra el Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d’Ozó. Aquest dia va ser instituït el 1995 per les Nacions Unides amb l’objectiu de sensibilitzar l’opinió pública sobre la seva problemàtica.

D’aleshores ençà, i gràcies també al Conveni de Viena i a altres acords internacionals, s’ha aconseguit una retallada substancial en la producció de CFC (compostos clorofluorocarbonats), principals responsables de la destrucció de la capa d’ozó.

Enguany, amb la pandèmia de la COVID-19 com a protagonista, es posa de manifest que cal treballar per protegir el planeta si volem evitar desequilibris que generin problemes a escala mundial.

Què és la capa d’ozó?

És una franja de gas molt fràgil que protegeix la vida en el planeta dels efectes nocius dels raigs solars. El que preocupa és que aquesta capa està en perill per l’ús que es va fer durant molts anys de diferents productes químics.

Gràcies a un gran esforç internacional, s’ha aconseguit eliminar i reduir l’ús d’aquestes substàncies químiques que tant afecten la capa d’ozó i, per tant, s’ha aconseguit reduir la radiació ultraviolada que arriba a la Terra.

Per què és tan important la seva protecció?

La capa d’ozó té una importància fonamental perquè és la responsable que la radiació que ens arriba del sol estigui minimitzada. Això es deu al fet que passa per aquestes molècules d’ozó abans de tocar la biosfera, cosa que provoca que una part d’aquesta radiació es retorni a l’espai. En conseqüència, la llum i la radiació solar que arriba a la terra i als oceans no és perillosa per als éssers vius.

Fa diversos anys es va detectar la degradació d’aquesta capa i es va trobar un forat que es localitza en els pols (sobre el continent Antàrtic i l’oceà Àrtic). Aquest forat és, en definitiva, una reducció de la quantitat d’ozó en aquesta capa que permet l’entrada de molta llum ultraviolada en el nostre planeta.

Això suposa un problema mediambiental i de salut, ja que l’excés de la radiació solar és nociu per a qualsevol forma de vida. De fet, per als animals fins i tot pot ser la causa de malalties o problemes molt variats com ara cremades cutànies o càncer.

Per què les borses s’estan recuperant abans que l’economia?

Actualitat Experts Mercats

Per què les borses s’estan recuperant abans que l’economia?

En l’article d’avui, Bas Fransen, Director de Mercat de Capitals de Caixa d’Enginyers, ens explica les quatre claus per a entendre la bona reacció de les borses malgrat la crisi econòmica mundial. Com és possible aquesta forta recuperació de les borses sense que la pandèmia estigui sota control o l’economia s’hagi recuperat? Avui ho sabrem.

Continue reading

Què són els bons sostenibles i quines tipologies existeixen?

Actualitat Economia sostenible Finances Mercats Social

Què són els bons sostenibles i quines tipologies existeixen?

El volum de deute sostenible ha augmentat de forma imparable durant els últims anys, essent el punt d’inflexió la cimera per al Clima de París COP21 (desembre 2015). Tot i que des dels seus inicis aquestes emissions han estat constituïdes únicament per bons verds -van assolir un nou rècord el 2019 amb un volum de 271.000 milions de dòlars, més de la meitat del mercat-, els bons socials han anat guanyant pes relatiu dins l’univers d’emissions de renta fixa, sobretot arran de la COVID-19, i ja suposen més del 50% de les noves emissions a tancament de maig de 2020.

Continue reading

Dia Mundial de l’Assistència Humanitària, marcat per la pandèmia de la COVID-19

Fundació Social

Dia Mundial de l’Assistència Humanitària, marcat per la pandèmia de la COVID-19

El Dia Internacional de l’Assistència Humanitària, que se celebra avui, 19 d’agost, reconeix l’esforç desinteressat i altruista de tots els treballadors humanitaris, que moltes vegades posen en perill les seves pròpies vides, i propugna la seva defensa i protecció.

Continue reading

Què són els ecohotels o hotels sostenibles?

Economia sostenible Social

Què són els ecohotels o hotels sostenibles?

Aquest estiu, la pandèmia del coronavirus ha canviat els nostres plans. És inevitable adaptar-se als temps que corren, especialment en vacances. En un article anterior del blog, ens preguntàvem si aquest estiu podríem viatjar i ara, ja immersos en el període vacacional, sortim de dubtes: podem viatjar sempre que respectem les mesures de seguretat del lloc al qual viatgem i fem cas de les recomanacions sanitàries de la localitat en qüestió.

Continue reading