Articles guardats
Tornada a l’escola i tornada als mercats

Actualitat Finances

Tornada a l’escola i tornada als mercats

TORNADA ALS MERCATS

Després d’un mes d’agost lleugerament convuls en els mercats, finalitzen les vacances i cal fer balanç per tenir monitorats els factors de risc que podem trobar-nos en la fase final de l’any. L’FMI ha publicat, en el seu últim informe del mes abril sobre perspectives econòmiques, un creixement mundial del 3,9% per al 2018. Mostrant que la situació econòmica a nivell global és molt saludable i gaudeix de bones perspectives en general, les últimes dades avançades apunten a la continuïtat de l’evolució macro almenys en les economies desenvolupades.

De la mateixa manera, des del punt de vista microeconòmic, les empreses generen recurrents i creixents beneficis. Als EUA, en els resultats del 2n trimestre, el creixement mitjà del benefici per acció interanual de l’S&P ha estat del 25%, i a Europa, del 7%. L’evolució de les cotitzacions a mitjà termini recull el creixement del benefici per acció de les companyies, i per tant és el suport fonamental i el valor de les mateixes.

Evolució de l’S&P 500 i el seu benefici per acció

Mercats financers

En el gràfic veiem l’evolució de les cotitzacions a mitjà termini, que recull el creixement del benefici per acció de les companyies. Hem ressaltat el fort increment en l’evolució del benefici per acció a conseqüència, principalment, de la reforma fiscal i la seva repercussió en les cotitzacions.

Però, de tota manera, hem d’estar atents davant de possibles episodis de volatilitat, els quals es poden produir per diferents factors de risc de diversa naturalesa, comprenent factors financers i polítics.

Diferents factors a monitorar:

  • El ritme de pujada de tipus d’interès als EUA per part de la FED i l’impacte d’aquesta normalització de tipus d’interès a les corbes de tipus i a les borses. El pas que hi apliqui la FED pot, a més, imprimir pressió a l’encreuament de les diferents divises contra el dòlar, la qual cosa pot generar volatilitat en els actius financers. El president de la FED va mostrar, a Jackson Hole (reunió de bancs centrals a nivell mundial), la seva intenció d’incrementar de nou els tipus el mes de setembre i continuar ajustant el tipus de referència en funció de l’evolució del creixement i de la inflació.

Nivell del tipus de referència de la FED davant del tipus segons la Regla de Taylor

Mercats financers
Diferencial tipus FED i Tylor. Tipus de referència de la FED

Regla de Taylor

La tendència alcista de tipus d’interès per part de la FED podria dilatar-se en el seu objectiu d’equilibrar inflació i creixement.

*Regla de Taylor: la regla de Taylor, introduïda per John Taylor el 1992, és un indicador que serveix per determinar el tipus d’interès necessari per estabilitzar una economia en el curt termini, però mantenint el creixement a llarg termini.

  • L’evolució de les divises en països emergents amb més dèficit per compte corrent i menys reserves relatives al seu deute extern a curt termini (Turquia, Sud-àfrica i Argentina, principalment). L’increment elevat de deute d’alguns països emergents en divisa no local, principalment en dòlars, propicia que davant d’una forta depreciació de la divisa pròpia davant del dòlar s’incrementin les possibilitats de no poder fer front a les obligacions de pagament. El cas d’Argentina és el més significatiu en els últims mesos, ja que actualment està pendent de rebre ajuda financera per part de l’FMI.
  • La situació política a Itàlia i Turquia. La crisi política a Itàlia s’accentua i mostra la falta de capacitat per dur a terme reformes estructurals. Cal que el govern tanqui acords per centrar-se en la reducció del dèficit públic i intentar captar inversió. Pel que fa a Turquia, cal implantar de nou la confiança de la inversió internacional per frenar la depreciació de la lira turca i així eliminar les especulacions sobre la seva capacitat de pagament del seu deute.
  • El calendari del Brexit segueix amb la data fixada d’inici el març de 2019. Les negociacions recents han evolucionat positivament i s’ha assolit un acord fixant un període de transició fins al 31 de desembre de 2020. Aquest període ha estat un èxit per a Europa, ja que ofereix visibilitat a les empreses que operen en ambdues zones i prolonga el termini perquè ciutadans de la Unió Europea tinguin els mateixos drets que fins al març de 2019. Els partits polítics al Regne Unit es troben fragmentats davant del to i la contundència a aplicar en les negociacions amb Brussel·les.
  • S’ha incrementat la incertesa en els últims mesos davant d’un possible escenari d’una guerra comercial global. Estem davant d’un nou escenari diferent de l’escenari que hem vist en els últims 10 anys, i potser no s’estigui generant una guerra comercial, sinó que s’estan canviant o actualitzant les regles de joc a la realitat actual. La tendència iniciada per Trump ens condueix cap a un entorn d’acords bilaterals i no multilaterals. És possible que acords a mida entre països poden arribar a ser més efectius que els acords globals menys específics i eficaços.
  • Seguiment de les mesures anunciades pel BCE pel que fa al programa de compra d’actius (QE que finalitza el desembre de 2018), així com les perspectives de creixement i inflació de la zona euro.

Resumint, des del punt de vista fonamental, l’entorn economicofinancer i empresarial continua sent favorable per a la inversió en actius financers de risc amb un focus d’inversió a mitjà i llarg termini. No obstant això, l’existència d’alguns factors d’incertesa suggereix la necessitat de diversificar i aplicar una gestió activa a la nostra cartera d’inversions amb l’objectiu de mitigar la volatilitat i capturar les oportunitats d’inversió que es generen en el mercat.