Hi ha quatre maneres principals d’assignar capital:
- Inversió en capital fix
- Màrqueting i recerca i desenvolupament
- Fusions i adquisicions
- Dividends i recompra d’accions
Inversió en capital fix
Les inversions en capital són fons utilitzats per mantenir o incrementar i millorar els diferents actius físics, com ara plantes industrials, equips, maquinària, etc. En el primer dels casos, en inversions de manteniment, la companyia assigna una partida destinada a mantenir els aspectes operatius del model de negoci -per exemple, substituint una màquina avariada per una altra-. Tanmateix, per incrementar el valor de la companyia, aquesta té l’opció de destinar capital a nous projectes o inversions, que, si s’executen correctament, incrementaran el creixement orgànic de la companyia.
Màrqueting i recerca i desenvolupament
La despesa en publicitat crea un avantatge competitiu i una barrera d’entrada que permet la contínua generació de valor al llarg dels cicles. Amb l’objectiu de diferenciar els productes i/o serveis respecte de la competència, cal crear afinitat i llaços emocionals amb el client i “recordar-nos” periòdicament per què aquesta marca/producte és la millor del mercat.
D’altra banda, una inversió en R+D d’èxit crea un cercle virtuós de creixement, rendibilitat i barreres d’entrada. D’una banda, innovar via llançament de nous productes permet impulsar el creixement del negoci. D’altra banda, la despesa en recerca i desenvolupament indueix a poder oferir versions millorades dels productes existents, la qual cosa sol traduir-se en un poder de fixació de preus i/o en una rendibilitat més gran per producte.
Fusions i adquisicions
El creixement inorgànic -és a dir, el creixement a través de fusions i adquisicions- pot ser una altra manera d’assignar capital eficientment a llarg termini. En aquest sentit, s’ha de diferenciar entre les adquisicions petites i constants i les adquisicions o transformacionals. En el primer dels casos, trobem sectors fragmentats en els quals hi ha molts jugadors amb quotes de mercat poc rellevants. Una política de consolidació en què cap adquisició no és transformacional per a la companyia genera valor per a l’accionista a causa de les economies d’escala, de la xarxa de distribució i de les barreres d’entrada. D’altra banda, les operacions corporatives transformacionals solen ser un factor de risc perquè històricament han destruït valor en un percentatge elevat, si bé poden ser adequades en casos concrets.
Dividends i recompra d’accions
Quan s’hagin esgotat les anteriors opcions i es disposi de capital addicional que no es pugui reinvertir amb la seguretat que generarà valor a una taxa de retorn atractiva, la companyia l’ha de repartir entre els seus accionistes en forma de recompra d’accions o de dividend. En el primer dels casos, és rellevant que els gestors actuïn diligentment recomprant accions només quan el preu d’aquestes accions sigui inferior al seu valor intrínsec i no a la inversa.
Finalment, cal preguntar-se com d’eficient està sent l’assignació d’actius i si aquesta assignació està generant valor per a l’accionista. El mesurament dels resultats s’efectuarà a través de diferents mètriques financeres que permetin veure quina és la rendibilitat sobre el capital i observar quin és el cost d’obtenció dels fons. Sempre que els retorns siguin per sobre del cost, a priori podrem concloure que, en major o menor mesura, l’equip directiu està generant valor per a tots els accionistes.
