A Espanya, ja estem acostumats a les famoses onades de calor que s’ocasionen cada estiu. Aquest juliol, vam tenir la primera quan una massa d’aire càlid d’origen africà, unida a la insolació prolongada pròpia d’aquestes dates, va arribar a gran part de la Península i Balears i va deixar temperatures que van ranejar els 40 °C. Si bé sabem què són les onades de calor, hi ha un altre efecte similar que s’origina principalment en algunes ciutats a l’estiu: les illes de calor.
Què és una illa de calor?
És l’efecte que es dona quan les àrees urbanes tenen una temperatura més alta que les àrees rurals pròximes. De fet, la temperatura mitjana anual de l’aire d’una ciutat amb un milió de persones o més pot ser d’1 a 3 °C més càlida que el seu entorn. Però, durant la nit, la diferència pot augmentar fins a 12 °C.
Per què i on es dona aquest fenomen?
Es presenta en les grans ciutats i consisteix en la dificultat de la dissipació de la calor durant les hores nocturnes. Quan les àrees no urbanes es refreden notablement per la falta d’acumulació de calor, en el centre urbà els edificis i l’asfalt desprenen a la nit la calor acumulada durant el dia i provoca vents locals des de l’exterior cap a l’interior.
Es dona, sobretot, en zones urbanes densament construïdes a causa d’una combinació de factors com ara l’edificació, la falta d’espais verds, els gasos contaminants o la generació de calor. Amb el canvi climàtic, encara és més comú que aquests fenòmens es produeixin en les ciutats.
“La vegetació juga un paper crucial a causa de l’evapotranspiració. L’evaporació transporta la calor cap amunt des de les zones més pròximes al terra, i a més les plantes transpiren.”
Francesco Pomponi, investigador de Recursos i Construccions Eficients
Quins són els seus efectes en la salut?
Les illes de calor poden agreujar les onades de calor que es generen per l’escalfament global amb efectes letals. L’Organització Mundial de la Salut ha advertit que l’augment en la temperatura contribueix directament a morts per problemes cardiovasculars i respiratoris, particularment en les persones grans.
D’altra banda, la falta de moviment de l’aire facilita la persistència de contaminants en nivells en què els respirem constantment. A més, el pol·len i altres substàncies que indueixen reaccions al·lèrgiques també aconsegueixen nivells més alts en la calor extrema.
Què poden fer les ciutats per contrarestar aquesta situació?
- Ciutats reverdides amb jardins: s’ha demostrat que l’ús de vegetació pot reduir la temperatura. En ciutats europees, com ara París, s’hi han marcat objectius.
- Boscos urbans: els arbres són modificadors del microclima a través de l’ombra i la respiració. Les fulles reflecteixen la llum solar, fet que redueix la temperatura en les zones per als vianants i protegeix els ciutadans amb la seva ombra.
- Emblanquir els carrers: els carrers d’asfalt negre, els aparcaments i les teulades fosques poden cobrir-se amb una capa de color gris clar o blanc. Aquests canvis poden reduir les temperatures de l’aire en entorns urbans.
- Teulades verdes: les plantes i la terra evaporen humitat, cosa que provoca que es refredi l’aire al voltant dels edificis.
- Passadissos de vent: l’aire ha de fluir entre els edificis perquè la pol·lució i la calor no es concentrin en el terra. La solució són carrers més amplis plens d’arbres per tal de dirigir els corrents d’aire.
- Aigua: nebulitzadors, fonts i basses per reflectir la llum del sol poden ajudar a reduir les temperatures.
