Fa unes setmanes vam tractar, guiats per l’Álvaro Ramos i el Sergi Ferrer, de l’àrea de Gestió Global de Risc, què és el sandbox regulador i les principals característiques d’aquesta llei. Ara, atès que s’acosta el període per a la presentació de sol·licituds pels promotors davant la Secretaria General del Tresor i Finançament Internacional, l’article s’amplia per a fer un recorregut pel funcionament del Sandbox Regulador i veure què està succeint en altres països.
“El període per a la presentació de sol·licituds per accedir a l’espai controlat de proves començarà el 13 de gener de 2021 i finalitzarà el 23 de febrer de 2021.”
És clar que és un gran pas per a la transformació digital del sistema financer, però com funciona el sandbox regulador espanyol en la pràctica?
El sandbox regulador té ben definides una sèrie d’etapes, per les quals s’haurà de passar abans de tenir una resposta final sobre la viabilitat reguladora del projecte. Les etapes, de forma resumida, són les següents:
- Etapa inicial o de sol·licitud. Després de l’obertura de convocatòria per part de la Secretaria General del Tresor i Finançament Internacional a manera de finestreta única, el promotor podrà presentar la sol·licitud d’accés a l’espai de proves.
- Etapa d’avaluació d’admissió. El Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors o la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, o diverses al mateix temps segons les característiques del projecte, avaluen la candidatura des d’un punt de vista d’innovació per a la seva admissió a l’espai de proves.
- Etapa de definició de proves. Arribats a aquest punt, el supervisor designat i el promotor o promotors del projecte defineixen les proves que cal fer, com es realitzaran i durant quant temps (6 mesos màxim i prorrogables). Addicionalment, el promotor del projecte ha de proporcionar els clients que participaran en les proves i les garanties per cobrir possibles danys durant el seu transcurs.
- Etapa de resolució. El promotor presenta una memòria del projecte, i el supervisor, a partir de les proves realitzades, resol emetent la viabilitat o no del projecte quant a operar en el mercat o bé atorgar pròrroga de proves si fos necessari.
I en altres països, què ha passat?
El sandbox regulador s’ha convertit en una eina indispensable per a la innovació financera. Des del primer sandbox regulador el 2016 en el Regne Unit, s’han creat sandboxs reguladors en més de 25 països. Aquesta normativa permet a les empreses guanyar visibilitat en el mercat, captar finançament i tenir un entorn de proves que els aporti seguretat jurídica per iniciar-se en la innovació financera i tecnològica.
La capacitat de facilitar la innovació es fa patent en mirar el cas d’èxit del sandbox del Regne Unit, amb un total de 140 projectes acceptats des dels seus inicis i amb la participació tant de start-ups com de les entitats financeres més grans del país.
Entre els projectes presentats destaquen el cas de BlockEx, una start-up que desenvolupa un exchange de criptoactius que s’ofereix a tercers en forma de programari com a servei (SaaS). Aquesta empresa es va presentar al sandbox de la Financial Conduct Authority (FCA) britànica el 2017 i 2018, amb rondes de finançament de fins a 35 milions de lliures a posteriori de les proves, fet que posiciona el sandbox regulador com una eina per promocionar un projecte i captar finançament. Un altre exemple del sandbox del Regne Unit seria el cas del banc HSBC, que va participar juntament amb la start-up Pariti Technologies per desenvolupar una plataforma de personal financial management (PFM), i va mostrar que el sandbox pot ser una oportunitat per a les entitats financeres per a la cooperació amb empreses fintech.
Altres projectes vinculats al sandbox podrien ser els casos de Barclays, que va desenvolupar una solució regtech per analitzar les normatives que afectaven l’entitat; Oval, amb una aplicació per acumular estalvis; YouToggle, com una aplicació vinculada a les assegurances que monitora la manera de conduir dels usuaris per oferir-hi descomptes; o el cas d’Urbanitae, un sistema de crowdfunding per a grans projectes immobiliaris.
Autors: Gestió Global del Risc
-
Álvaro Ramos
-
Sergi Ferrer
