Presentem les principals idees clau aportades a l’informe “Cap a una automoció baixa en carboni. Transició cap a una mobilitat sostenible”, realitzat per Esade i la Fundació Caixa d’Enginyers.
Tot i que al següent enllaç podràs descarregar-te l’informe complert, a continuació et mostrem les idees i reptes principals conseqüència de l’informe. <(p>
Lluita contra el canvi climàtic: reptes i oportunitats
- Les mesures adoptades no estan resultant suficients per a la necessària transformació “ràpida i radical” que es requereix pera a evitar canvis climàtics catastròfics.
- La Unió Europea (UE) ha assumit una posició de lideratge en les polítiques de lluita contra el canvi climàtic, però és necessari un compromís més gran per part de tots els països per assolir els objectius globals plantejats.
- Espanya es el país europeu més vulnerable al canvi climàtic, però al mateix temps és un dels països d’Europa que menys fa per a lluitar contra aquests efectes.
El 2017, no només no es van reduir les emissions de CO2 sinó que van incrementar un 4,46 % respecte l’any anterior.
A la UE, les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) s’han reduït durant els darrers anys mentre que a Espanya van créixer un 17,8 % entre 1990 i 2017.
Transició energètica
- La transició energètica i les infraestructures que es requereix per acomplir amb els objectius de l’Acord de París comporta una forta inversió, i és per aquest motiu que els actors del sector financer tenen un paper clau com a mediadors en aquest procés.
Estimem que es requereix una inversió d’entre 60 i 90 bilions de dòlars fins al 2050.
- S’identifica el canvi climàtic com un “risc sistèmic” per a aquest sector, però també suposa una oportunitat per a aquelles entitats que sàpiguen donar resposta a aquest desafiament.
Existeixen oportunitats de finançament per a les tecnologies de l’economia baixa en carboni, amb un valor conjunt de 600.000 milions de dòlars anuals.
- Una tendència creixent de la inversió socialment responsable (ISR) és la desinversió en combustibles fòssils, és a dir, excloure de les seves carteres les inversions en empreses amb alta “intensitat de carboni”.
- Els bons verds són bons financers dissenyats per a generar capital destinat a projectes orientats a obtenir beneficis mediambientals, i el seu mercat ha experimentat un creixement notable durant aquesta dècada.
El 2017, es van emetre més de 155.000 milions de dòlars, el que representa un creixement del 78 % respecte l’any anterior.
- També existeixen els bons climàtics (climate-aligned bonds), que generen capital per a projectes relacionats amb el clima, encara que no tots siguin etiquetats com a verds.
S’estima un univers de 1,2 bilions de dòlars el 2018, el 68 % dels quals no són etiquetats com bons verds.
La majoria de les inversions finançades amb bons climàtics es centren en la descarbonització del sector transport.
- A Espanya, els bons verds i climàtics són uns instruments que prometen, atès el seu fort creixement, tot i que encara estan poc estesos.
El 2017, Espanya fou el cinquè país del món en emissió de bons verds. Iberdrola va ser l’empresa més activa a escala mundial el 2016, finançant amb bons verds projectes d’energies renovables per 2.450 milions d’euros.
- Alguns estudis sostenen que existeix una relació positiva entre la descarbonització i el rendiment financer, element necessari per a l’expansió de la inversió sostenible, malgrat no existir dades concloents.
- Queden desafiaments pendents de resoldre per a la inversió amb criteris climàtics, com per exemple l’absència d’estàndards clars, problemes de metodologia per a la mesura dels impactes reals i una regulació més efectiva del preu del carboni.
