Caixa d’Enginyers i l’entitat que tinc l’honor de dirigir, Mútua General de Catalunya, hem decidit unir esforços per emprendre un camí en comú. Hem arribat a un acord de col·laboració que serà molt profitós per a tothom, i em fa molta il·lusió. Així ho vull expressar, senzillament, sense floritures.
Les dues entitats i, el que és fonamental, les persones que hi treballem tenim cultures d’empresa i orígens molt similars i és per això que es percep una sintonia total. A més, em fa especial il·lusió perquè és un projecte que ens fa “obrir mires”, ser més creatius, ambiciosos i oferir quelcom diferent als nostres respectius socis, sense perdre la nostra identitat, o precisament per això.
L’acord inclou la comercialització de les nostres assegurances per part de Caixa d’Enginyers però, a més, l’entitat oferirà els seus serveis financers en els nostres “Espais Mútua”, a les oficines de Terrassa i Mataró, inicialment, amb la voluntat d’ampliar, en un futur proper, la seva presència a la resta d’oficines de la Mútua.
Al 2003, el professor de Columbia Tim Wu va introduir el concepte de neutralitat de la xarxa al seu article Network neutrality, broadband discrimination. Aquest concepte es defineix com el principi pel qual els operadors d’Internet han de tractat a tot el trànsit que circula per la xarxa sense discriminar en funció de l’usuari, contingut, pàgina web, aplicació o equip des del qual s’accedeixi. En definitiva, la neutralitat de la xarxa pretén evitar que els operadors manipulin la xarxa en funció dels seus interessos i no els dels seus usuaris, per exemple, bloquejant o alentint l’accés al contingut de la competència.
El debat sobre la neutralitat de la xarxa ha estat present des de principis del segle XXI, principalment en la societat americana. Al 2004, Comcast va reduir la velocitat dels arxius que s’utilitzaven en aplicacions P2P i la FCC va multar a The Madison River Communications amb 15.000$ per bloquejar l’accés al seu competidor Vonage. Si bé aquestes controvèrsies eren limitades, amb la massificació de l’accés a Internet i l’arribada de nous projectes destinats únicament a aquest entorn, els conflictes es van fer més patents en àmbits cada vegada més generalistes. Aquesta conflictivitat va arribar al seu màxim exponent al 2014 quan Netflix va haver de signar un acord econòmic amb Comcast i Verizon per a que el seu servei es veies beneficiat en relació a la competència. Les protestes de Netflix per considerar que es veia obligat a pagar un patge injust per no haver-hi neutralitat a la xarxa van portar a l’administració americana a declarar Internet com un bé públic al 2015 i prohibir als proveïdors d’Internet discriminar el trànsit que circula per les seves xarxes.
Amb l’arribada del nou govern, una de les mesures prioritàries era reduir la regulació en tots els àmbits pel que el nou responsable de la FCC, Ajut Pai, al desembre de 2017 ha decidit promoure una iniciativa que retorni al sector a la situació prèvia a 2015.
El passat mes de març, des de Caixa d’Enginyers vam llançar el nostre nou fons d’inversió mixt de renda variable, el CE Environment ISR, FI. Aquest nou fons se centra en el medi ambient i en els objectius fixats a l’Acord de París sobre el canvi climàtic (COP21), aplicant així uns criteris d’inversió socialment responsable.
Des del seu llançament, CE Environment ISR, FI ha superat els 20 milions d’euros en actius de gestió; tot i així, el seu comportament no ha estat l’esperat en finalitzar el novembre amb una rendibilitat per sota de l´índex de referència.
Malgrat això, la nostra estratègia d’inversió segueix sent la mateixa: seleccionar companyies que tinguin en compte el seu impacte sobre el medi ambient, que siguin líders en la lluita contra el canvi climàtic i que apostin per la reducció del consum d’energia contaminant.
El passat 19 d’octubre, Caixa d’Enginyers va participar en la Jornada de presentació del resum executiu de l’estudi sobre intel·ligència artificial desenvolupat dins de l’àmbit de l’Observatori d’Innovació de Cecabank, del qual és membre juntament amb entitats financeres com ara ING, Andbank, Banco Caminos i Bankoa, entre d’altres.
L’objectiu de formar part d’aquesta trobada és participar en una Xarxa de Transformació Digital Cooperativa en què es presenten i analitzen les últimes tendències tecnològiques així com les estratègies de transformació digital del sector financer.
Els temes de treball plantejats van girar entorn de les oportunitats, amenaces i riscos que representa per a la banca tradicional la irrupció en la indústria de les noves tecnologies: intel·ligència artificial, blockchain, bitcoin, fintech, big data, etc.
Es van estudiar els casos d’ús en el sector financer i les limitacions a la seva aplicació així com l’impacte de l’entorn regulador.
La intel·ligència artificial, segons la consultora Gartner, consisteix en un “conjunt de tecnologies interrelacionades que aparenten emular el procés de raciocini humà”. Els desenvolupadors d’aquestes tecnologies persegueixen presentar solucions que aprenen, entenen, pensen i fins i tot empatitzen amb els usuaris; per a això, utilitzen analítica avançada, algoritmes i dades.
Com cada dilluns, en Francesc Sànchez ens apropa l’actualitat econòmica a través de les Xarxes Socials:
Aquest post és la continuació d’una primera entrada al blog sobre Ciberseguretat.
Crédit Agricole o Rabobank són reconegudes entitats financeres internacionals que ocupen els primers llocs del rànquing de França i Holanda i són cooperatives de crèdit. És un model de banca cada vegada més estès i que, per la seva pròpia idiosincràsia, és més resilient i robust que el de la banca tradicional. A Europa representen entorn del 20% 30% dels dipòsits, una xifra que se situa entorn del 6% –encara que va creixent– a Espanya.
La banca cooperativa, a diferència de la que podem denominar “tradicional”, té una orientació més relacional i enfocada a la satisfacció i al servei als seus socis. Una orientació més social que de negoci, la qual cosa li permet prendre menys riscos i mirar a llarg termini.
Les entitats com Caixa d’Enginyers actuen sempre amb la mateixa visió: oferir i prestar als seus socis serveis financers partint d’uns valors i la confiança i compromís mutu, sabedors que l’important no és només quin benefici s’aconsegueix al final de cada exercici. Els qui prenen les decisions de gran rellevància –i aquest és un altre dels factors diferencials– són els mateixos socis reunits en assemblea donant prioritat al bé comú de tots.
Ecosia és el cercador més verd i ecològic d’internet. Creat el 2009, aquest cercador fomenta la repoblació de les zones verdes desforestades, és a dir, fomenta la plantació d’arbres.
Ecosia funciona amb la col•laboració de Bing, gràcies al qual obté ingressos per cada cerca i per cada clic dels usuaris. Al cercar Ecosia es mostren una sèrie d’anuncis, publicitat a través de la qual es generen aquests ingressos.
Per utilitzar-lo, només has d’accedir a ecosia.org y utilitzar el seu cercador. Si ho prefereixes, també pots descarregar l’extensió d’Ecosia per a Google Chrome, amb la qual sempre podràs realitzar les teves cerques i, a més, portar el recompte d’arbres que han estat plantats gràcies a les teves cerques.
Amb els diners recaptats, Ecosia no és la que planta els arbres a les zones indicades, sinó que destina el 80% d’aquests diners a projectes que ja s’encarreguen de reforestar algunes zones del planeta. És a dir, l’empresa s’encarrega de seleccionar quins són els projectes que més s’adapten a ells en funció dels seus objectius i valors.
Avui us parlem dels REITs, unes societats d’inversió que posseeixen i gestionen actius immobiliaris de tot tipus, els ingressos dels quals provenen de les rendes de les seves propietats.
Com cada dilluns, en Francesc Sànchez ens apropa l’actualitat econòmica a través de les Xarxes Socials.
