Amb l’arribada de la jubilació, també arriba el moment de planificar com hem de disposar del patrimoni que hem consolidat durant la nostra etapa laboral per complementar la prestació pública.
Com i quan començar a estalviar per a la jubilació
“Procrastinar” és una paraula que prové del llatí “procrastinare”: “pro”, que significa “endavant”, i “crastinus”, que fa referència al futur. Així doncs, podríem definir la procrastinació com l’ajornament de decisions, responsabilitats o tasques, prioritzant altres activitats que són més irrellevants.
La importància de conèixer la pensió pública de jubilació
Recentment, l’Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (INVERCO) ha publicat un estudi denominat La jubilació i la importància de saber, en el qual, mitjançant enquestes a la població espanyola, analitza les seves necessitats sobre l’accés a la informació relacionada amb la pensió de la Seguretat Social.
Estalviar a curt termini és possible si saps com fer-ho
Com ja hem comentat en publicacions anteriors, els objectius financers s’han d’ordenar de forma homogènia en funció de les seves característiques. D’aquesta manera, es poden crear estructures financeres adequades per assolir els diferents tipus d’objectius.
Aprèn a estructurar els objectius financers
A l’article anterior es va descriure la metodologia per calcular la renda disponible per a l’estalvi, que és la base sobre la qual se sustenta tot pla d’estalvi financer. Ara presentarem una guia bàsica per estructurar els nostres objectius financers de forma homogènia amb la finalitat de trobar les eines adequades que ens permetin assolir les nostres metes.
Com canviar hàbits per millorar els teus estalvis
Seguint el fil iniciat en la publicació Construint un pla d’inversió, posem a disposició de tots vostès una sèrie de publicacions en què volem ajudar-los a crear una metodologia que els permeti cobrir amb èxit les seves metes financeres i així millorar els teus estalvis.
Construint un “pla” d’inversió
Estratègia d’inversió
La inversió en mercats financers, o en l’economia real, requereix prendre una sèrie de decisions anteriors a les efectuades en la construcció d’una cartera d’inversió.
Aquestes decisions van més enllà de la compra d’un actiu o un altre i tenen un clar component psicològic que ens doten d’eines per afrontar amb més garanties els reptes que els mercats financers ens plantegen contínuament. El valor de les inversions, o de les rendes que s’hi obtenen, pot variar de manera positiva o negativa, i l’inversor ha de saber que determinats comportaments poden ajudar a assolir els seus objectius financers amb més èxit.
Els joves davant de l’estalvi i la inversió
Avui dia, els joves inverteixen poc, tenen un perfil conservador, el seu producte preferit és el compte corrent i els preocupa el seu futur i la seva jubilació.
Aquest és el retrat que ens fan dels joves els últims estudis que analitzen el seu comportament financer.
Un estudi realitzat per Global Investment Survey revela que més de la meitat dels joves espanyols entre 18 i 35 anys té estalvis, el 31% té alguna inversió i el 19% no té ni estalvis ni inversions.
Si ens centrem en els joves que han fet alguna inversió: tenen actius que són, majoritàriament, líquids. Però, malgrat això, les seves expectatives de rendibilitat són molt altes. En aquest sentit, els joves espanyols són menys arriscats que la resta dels europeus, però, en canvi, esperen obtenir més rendibilitat que aquests.
